Dinarmarca legisla, q a refugiats arriben a seu país si tenen patrimoni, a partir de 1340 euros, poguer-los, diguem finament, embargar-los, d’allò que portin a sobre, i endureixen el reagrupament familiar.
De sempre, durant tota la historia s’ha produït moviments demogràfics, durant segles i segles, d’un país a l’altre, ja sigui en èpoques de guerra, fam, i o sentit de voler progressar i abandonar llocs no tenen quasi futur.
El que no es pot fer, estancar fronteres, el que si potser podria fer, és buscar immigrants i refugitas de qualitat, preparació, integració ( idioma, cultura, etc, abans d’entrar a nou país, vinguin preparats des del seu país ).
Què vull dir ¿ Que es posin uns mínims legals per poder canviar pis residència, és a dir, anar per treballar i no per viure del xollo d’ajudes socials, i a més, que haurien de saber l’idioma del país on volen anar, i també saber de al seva cultura i forma de vida, que per fer-ho demostrable, cadria fer exàmens escrits i o parlats. I com diu Dinamarca, que a partir 1340, poguer-los tocar patrimoni i o diners, no es mala idea, però am és d’embargar, jo proposo que els que volguin canviar de país, com a immigrant io refugitas, hagin d’avalar el seu manteniment amb el seu patrimoni ( això faria moviments socials fossin de més qualitat en general ), i donar-los així un any per plena integració i trobin feina, i sinó ho fan, que cada país pogués triar com fer retorn d’aquest gent, als seus països d’origen.
