Edició 2347

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 28 de desembre del 2024
Edició 2347

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 28 de desembre del 2024

Immersió lingüística i feixisme

|

- Publicitat -

Avui he llegit un titular que venia a dir que la immersió lingüística era feixisme. Em va sorprendre que la persona que manifestés una opinió amb la que estava d’acord pertanyés al grup Intereconomia, però vaig pensar que no sóc ningú per tancar el pas a qui finalment  veu  la llum.
Certament, recordo quan de nen anava a l’escola al poble, una aldea gallega en la que només parlàvem en gallec, i se’ns imposaven classes en espanyol sense parar comptes del   petit   detall que, per a molts dels que hi érem allà, aquest idioma poc ens caldria en la nostra vida quotidiana. D’altra banda, a ningú se li passava pel cap preguntar als pares quin havia de ser la llengua d’estudi, com tampoc en aquella època havia uns parlaments que poguessin discrepar dels criteris educatius del Govern.
Realment aquella immersió en una llengua altra que la pròpia, imposada per un règim  sense cap més legitimitat que la brutalitat i  el terror, era una forma més del feixisme que amarava la nostra societat , el nostre món en blanc i negre. A més d’un idioma  rebíem  unes consignes i una història que  difícilment podíem considerar pròpia. Era la història del vencedor, del posseïdor de la veritat essencial, aquella que no es discuteix sota pena de presó o exili, tant és interior com a exterior. Un règim que estigmatitzava el que havia estat opositor, que negava sovint la seva mateixa existència i que feia, o intentava, que els fills arribessin a odiar els pares si aquests havien pensat, actuat, escrit o viscut de manera heterodoxa segons els limitats criteris d’aquella gent.
Efectivament va ser aquella una època  en el que les escoles promovien l’odi, atiaven fantasmes que el mateix règim havia creat i  menystenien qui fora diferent, tant era viu com mort.
Jo pensava , en la meva innocència, que l’afirmació d’aquest tal Julio Ariza anava per aquí. Però no. Llegint les seves declaracions sembla que la cosa treia cap en referència al model educatiu català. Llàstima! Per una vegada que em semblava que podia coincidir amb aquests, van i la foten en desenvolupar el titular! Sembla que per aquest senyor tenen menys  valor els parlaments democràtics actuals que un sistema autocràtic.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut