Viuen immersos en una imatge obsessiva, en la qual ells, i només ells, són les víctimes del conflicte. Al brou de la infàmia hi aboquen allò que difereixi del discurs oficial, segellat amb molt mala folla. I quan es troba en plena ebullició, quan l’olla fervent reacciona, li estampen al rostre de qui gosa sortir-se dels límits traçats pel nacionalisme espanyol.
D’entrada, però, quedi clar que ells no tenen la patent de víctimes del terrorisme, perquè entre d’altres, existeix un terrorisme d’estat que també se’n cobra, i moltes! Físiques i identitàries. I d’aquestes ningú en parla. I de la mateixa manera que lamento que els processos d’alliberament dels pobles recullin víctimes, vinguin d’on vinguin, lamento que els dos col•lectius nacionalistes espanyols -molt perillosos- no hagin aturat fins que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha obert un judici contra el Lehendakari Ibarretxe.
El jutge, creu que les seves trobades amb Batasuna, poden constituir un delicte de desobediència. I per tant, el Lehendakari, escollit legítimament pels bascos, haurà de seure al banc dels acusats. Bé doncs, digueu-me si no n’hi ha per engegar-los d’una vegada. Mentre els qui exalten la radicalitat no democràtica campen com volen, els qui es preocupen d’assolir el final de la violència se les han de veure com a culpables. Mentre els agitadors ultra espanyolistes promouen teràpies col•lectives a través del discurs xenòfob i autocomplaent, la majoria de la societat basca ha de resignar-se a la impotència de veure venut el seu President. I tot per defensar la llibertat del seu poble.
