Il·legalizant

“Ja venen les eleccions i tot el món ve a votar, que votin pel partit que a cadascú més li convingui”, cantava Lola Flores per rumbes quan cap partit era il·legal. La costum actual ens ve a cada elecció, ni abans ni després, es posa en marxa la màquina d’il·legalitzar, que més que al servei de la política antiterrorista, està al servei electoral del PP i PSOE. Després de cinc anys, ja es veu que il·legalitzar partits i candidatures no ha finalitzat amb ETA, ni serveix per a això, sinó per a processar i condemnar càrrecs electes del PNV, EA, IU i POSE, per deixar sense representació a dotzenes de milers de ciutadans, per a forjar nous conceptes jurídics (construir imputacions, fagocitar, cor i entranyes), perquè siguin els ministro qui anunciïn i determinin com seran les futures sentències, perquè no siguin Jutges qui les redactin (segons va revelar Martínez Lázaro), perquè el què val per al sr. Botín no valgui per al sr. Atutxa, perquè el Tribunal Suprem condemni la seva pròpia desobediència i perquè el Fiscal General de l’Estat digui, després d’aconseguir unes dotzenes de il·legalitzacions, “ens hem passat però ha col·lat”. ¿Alguna cosa d’aquestes ajuda en la lluita contra el terrorisme? ¿Estarà relacionat amb la consideració internacional de la Justícia espanyola com la 46ª en imparcialitat i la 64ª en independència, per sota de Botswana, Nepal o Uganda? O es lluita contra el terrorisme o s’aconsegueixen avantatges electorals: ambdues coses no són possibles.