Us faig a mans l’article aparegut al número 1404 del setmanari El Temps del 10 de maig de 2011
En sentit matemàtic, identitat vol dir igualtat. Una identitat col·lectiva, doncs, es fonamenta en l’existència d’uns elements compartits que fan que un grup de persones se sentin iguals entre elles: cultura, llengua, religió, política, economia, història… A Europa, enmig d’aquest joc d’identitats encreuades, alguns d’aquests elements han predominat per sobre d’altres. I, sovint, la pertinença a un Estat, com a conseqüència d’una guerra o d’una aliança matrimonial, s’ha imposat a elements identitaris, com la llengua, la cultura o la religió.
Ara per ara, on aquest encreuament d’identitats es fa més evident és a l’Europa occidental. De fet, el que anomenem “estat nació” és una construcció molt occidental. I, per això, els estats han tingut més temps per consolidar-se, per aconseguir enfortir-se. En canvi, a l’Europa central i oriental, hi havia grans imperis que englobaven moltes petites nacions. I, quan aquests imperis –l’austrohongarès, l’alemany, el rus o l’otomà– van ensorrar-se de cop el 1918, aquestes petites nacions van emergir com a nous estats, més ajustats a les realitats culturals, lingüístiques i religioses. No sempre han estat processos fàcils, però, en general, han aconseguit estats més ajustats a les realitats nacionals. A l’Europa occidental, també n’hi ha que volem erigir-nos en estat, i dotar-nos de totes les eines necessàries per protegir els nostres elements d’identitat. En som un exemple els flamencs, els bascos i els catalans.
El fet que els moviments d’alliberament nacional tendeixin més a la dreta o més a l’esquerra, depèn de dos factors. D’una banda, la realitat econòmica del país; i de l’altra, del fet que, dins de cada societat, el paper d’avantguarda l’assumeixen grups socials diferents. A llarg termini, però, la fortalesa d’aquests moviments depèn de la seva amplitud ideològica. En aquest sentit, el catalanisme ha sobreviscut perquè sempre ha aglutinat un ventall ideològic ampli, des de l’anarquisme fins a l’integrisme catòlic. Quan ha estat capaç d’encabir totes les sensibilitats, ha estat fort. I, amb freqüència, el protagonisme polític l’han anat assumint diversos elements d’aquest ventall.
En algun moment havíem pensat en una Europa dels pobles –i no dels estats–, però la Unió Europea és una construcció dels estats que, al cap i a la fi, són els que prenen les decisions.Per això ens cal ser un estat independent. O ets un estat, o no existeixes. No tenim elecció. Esperemque els catalanssiguem els propers a aconseguir-ho.
