Durant molts anys he sintonitzat Catalunya Ràdio i TV3. Encara ara ho faig, però ho combino cada vegada més amb IB3. En el temps del PP d’en Matas, tant la ràdio com la televisió em ferien la sensibilitat que duu aparellada la voluntat de viure dignament en la meva llengua, el català i de voler rebre una oferta audiovisual i informativa de qualitat . Per altra banda comprovo amb un cert pesar que els meus fills trien cada vegada més les ràdios i televisions espanyoles. Són ben lliures de fer-ho. Val a dir però, que varen haver de renunciar, se’ls privà de la llibertat, de veure el C33 per mor de l’autonòmica.
Al meu veure, la normalització del nostre estatus de ciutadans espanyols és cada vegada més patent, tant pel que fa a l’ús social del castellà com pel que fa a l’objectiu permanent de convertir el nostre territori, insular i singular, en província plenament integrada als interessos de l’Estat. També els lingüístics i audiovisuals.
Reconec per tant l’esforç que han de procurar els responsables d’oferir-nos una televisió o una ràdio digna i de qualitat en la nostra llengua. El desavantatge és enorme. L’encert en la incorporació del periodista Antoni Basses com a corresponsal d’IB3 a Washington demostra que es vol anar pel bon camí. Qui hagués dit fa tres anys escoltant la televisió i ràdio autonòmiques en mans del PP que això podria esdevenir mai? Enhorabona i gràcies doncs, però tengueu per ben segur que no vos sortirà gratis: doblaran esforços per neutralitzar qualsevol progrés cap a la normalització política de la nostra nació. I la incorporació d’en Basses ho és. Ja ho saben.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
(Mallorca)
