El 4 de febrer de 1942 neix a Alcoi Ovidi Montllor, un dels artistes més complets, polifacètics i més estretament vinculat a la Nova Cançó catalana. Ovidi, però, a banda de cantant, també és poeta i actor.
Després d’una etapa actuant en diferents grups teatrals, el 1961 debuta amb el grup teatral La Cazuela d’Alcoi i, tres anys després, es trasllada a Barcelona on es dóna a conèixer com a cantant tot musicant poemes de Salvador Espriu, V. Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit, així com moltes peces de collita pròpia.
Tot i la seva extensa trajectòria interpretativa, el reconeixement com a actor triga en arribar. D’aquesta manera, es pot veure en més de quaranta-vuit pel•lícules com Furia española de F. Betriu (1974) o La veritat oculta de C. Benpar (1986), a més de participar en les companyies de teatre de Núria Espert i d’Adrià Gual.
Des del principi, la seva trajectòria pública està marcada pel compromís polític, social i per la reivindicació nacional catalana. Des de ben aviat, l’Ovidi pren consciència de les desigualtats derivades de la Guerra Civil i, ja el 1959, figura a les files del PSUC, on hi milita fins a la seva mort.
Un comprimís social i nacional amb el seu poble expressat, sovint, mitjançant la ironia. Ovidi pot canalitzar la lluita a través de la Nova Cançó, el moviment artístic i musical sorgit a mitjan franquisme que impulsa la plena normalització lingüística en la tradició musical catalana i la denuncia de la dictadura. I, en aquest sentit, és possible que dues de les peces que millor expressen la seva profunda consciència de país és “La cançó del cansat” i “La samarreta”.
Dins d’aquest marc, Ovidi hi té un lloc reservat gràcies, per exemple, al triomf el 1975 al Teatre Beatriz de Madrid, o a l’Olympia de Paris, de cançons tan emblemàtiques com “Sí, senyor”, “Perquè vull” o “Al meu poble, Alcoi”. Un total de catorze discos, amb més de cent vint cançons, conformen la seva discografia.
La seva obra literària i també gràfica es pot trobar en dues publicacions, Poemes i cançons (Barcelona, Galba, 1978) i Poemes i dibuixos (Barcelona, Taller Picasso, 1985). L’escriptora Núria Cadenas, a més, l’any 2002, publica una biografia anomenada L’Ovidi (Ed. Tres i Quatre).
Ovidi Montllor “se’n va de vacances” definitivament el 10 de març de 1995 a Barcelona; cinc mesos abans, però, va poder gaudir d’un emotiu homenatge rendit al seu poble natal. El 15 de maig de 2006, el Palau de La Música de Barcelona va acollir un gran homenatge a l’artista.
Article publicat conjuntament amb Helena Moliné per a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta el febrer de 2009
