La cursa electoral està llançada i veurem a qui agafa en bona posició i a qui amb el pas canviat. Dos d’aquests darrers poden ser ben bé l’espai convergent i l’ANC. En el cas dels segons, perquè sembla pertinent preguntar-se quin paper hi jugarà després d’haver promocionat (amb diners i capital humà) la creació d’un nou partit polític (Primàries) a qui agafa sense temps material de bastir candidatura pel 28A. Què farà Paluzie, demanarà el vot per la resta de partits independentistes, o mercadejarà amb l’abstenció ‘patriòtica’? És una incògnita però el context en el qual ens trobem fa recomanar efusivament que els independentistes vagin a votar massivament el proper abril, amb el nas tapat si cal en alguns dels casos.
Pel que fa a l’espai convergent, això ja són figues d’un altre paner. En aquest cas, les eleccions agafen ‘als partits’ enraonant sobre com s’organitzen els partits que tenen esparcits: el PDECat (el més antic), Junts per Catalunya (una marca de l’anterior), o la Crida de Puigdemont. En aquesta ocasió, la pugna per confeccionar una llista que es decanti més cap a una d’aquestes tres àrees d’influència d’aquest espai, sembla que aparcarà (només) una mica la pressió cap a ERC per a fer una llista unitària, que ja saben que no serà. Els republicans faran bé de no deixar-se si no es volen veure engolits per la dinàmica interna postconvergent. Ara mateix és el PDECat qui té la paella pel mànec a Madrid, però la pressió de Puigdemont i de Torra es farà notar. Potser Míriam Nogueras farà un pas endavant per encapçalar la llista a menys de cent dies de les municipals, on també es presenta per Mataró.
Pedro Sánchez ja deu tremolar de veure com, molt probablement, està destinat a acabar-se entenent amb els independentistes, que no han pogut jugar millor les seves poques cartes darrerament. És Espanya qui s’aixeca de la taula, i és Catalunya la que pot decidir si s’aproven uns pressupostos, i ara per una investidura d’esquerres. Cal seguir ferms i forts. El president espanyol també hauria de témer perquè no s’acabi materialitzant la proposta que ha llençat Arnaldo Otegi de repetir a les eleccions espanyoles la fórmula de les europees, l’Ara Repúbliques, amb ERC, Bildu i BNG.
