I ens sorprenem de que personatges com el Sr.Fernandez Diaz es sorprenguin de la importància que se li dona a les converses trobades que evidencien una conspiració flagrant per aturar, com sigui, i des dels despatxos del mateix govern, el procés iniciat a Catalunya…
I es clar que, vist així, la víctima sigui ell mateix. Quina traïdoria arribar a gravar les maquinacions internes per controlar la unitat d’España !. A buscar qui ho ha descobert !… No a esbrinar el presumpte delicte de conspiració en contra de determinades persones d’una part de la població espanyola, que en si ja seria prou greu, i, a més, com s’ha pogut dur a terme la gravació.
A veure si obrim els ulls d’una vegada !. A veure si acceptem on som ! A veure si comprenem que qui hi és avui també hi serà demà. Uns amb la seva realitat i els altres amb la seva, diferent, que no coincideix ara, ni coincidirà desprès. Hi ha gent, molta gent, i dins de casa més de la que ens pensem, que, per ells, estan a España… i prou històries. El nom de Catalunya no és més que una anomalia que van permetre, no se sap quan, uns enemics d’España. I així viuen i així ens tracten als que sentim viure “a casa nostra”, amb les nostres pròpies costums, amb la nostra pròpia història, amb la nostra pròpia llengua, diferent de la de l’edifici comunitari.
I, si amb tot això no n’hi hagués prou, aquí hi ha un govern civil que, amb la seva representació de l’Estat hi està el controlar, el vigilar fins el més petit símbol que pugui deixar veure la nostra diferència. I això, per a tota aquesta gent, tant per la de fora com per la que viu entre nosaltres, és el més normal del món perquè els estrangers aquí, al que consideren el seu territori, som nosaltres.
I dic «nosaltres» posant-me en el gruix de persones que viuen a Catalunya tenint la consciència i el sentiment de que viuen en un lloc diferent, que no vol dir ni millor ni pitjor, amb els seus pros i contres com a tot arreu, que pretenen viure en pau, tant si ha de ser fora com si es dintre d’una España diversa i plural però que es conforma en tenir a ratlla la uniformitat abans que reconèixer, acceptar, protegir i potenciar les seva autèntica riquesa més natural. En aquest cas, tampoc ha de sorprendre a ningú que, sabent el que se sap, sentint el que se sent i veient el que es veu, més d’un esbrini i desitgi altres opcions de vida.
