A casa nostra, al País Valencià, els resultats de les darreres eleccions a les Corts i als ajuntaments han sigut clars i contundents: el PP ha guanyat en la majoria de pobles i ciutats, les tres diputacions i majoria absoluta al parlament valencià.
Mai cap partit ha tingut en les seues mans tant de poder, tot i ser la setena comunitat autònoma més pobra, la primera en deute/PIB de tot l’estat, tindre la renda per capita inferior a la mitjana espanyola, estar a la cua en creixement econòmic, suportar un espoliant sistema fiscal, conformar-se amb les engrunes que ens dóna el Fondo de Compensación Interterritorial, tenir un decreixement del PIB superior a la mitjana europea, ser la segona comunitat on més famílies s’han declarat en fallida, on més ha pujat el percentatge de la població (20,2%) que se situa per sota delllindar de la pobresa, de ser la 6a amb els salaris més baixos, d’estar entre les primeres en fracàs escolar, la 4a on menys cobra un treballador per cada hora treballada, on el deute de Ferrocarrils de la Generalitat supera els mil milions d’euros, la 5ª en més atur, la de ser de les que més tarda en pagar als creditors, de mantindre una TVV amb un dèficit de més de 1.100 milions, d’haver perdut l’ocasió de formar una caixa valenciana potent que defensara els interessos dels valencians i valencianes, d’aguantar un Estatut gens ambiciós que no pretén altra cosa que “ofrenar noves glòries”, ser la comunitat on més polítics corruptes hi ha per metre quadrat, on…, etc, etc, etc.
Però amb aquest panorama, si la realitat del país és aquesta, si passa tot això i més, i més i més, (segurament el nostre enyorat Ovidi Montllor ens diria: “encara passa poc, i poc, i massa poc) com és possible que aquest partit espanyol, que diu defensar els interessos dels valencians i valencianes, aconsegeix aquesta tant àmplia majoria? Evidentment la resposta no és gens senzilla, tot i així gose llançar algunes reflexions al respecte. Un. Els populars molt demagògicament han culpabilitzar el govern del president Zapatero com a responsable de la crisi econòmica que patim i han aconseguit que una gran part de la població votara en clau estatal. Dos. La majoria dels valencians no veuen en el PSOE-PSPV una alternativa real, creïble i eficaç per poder governar. Tres. Al llarg d’aquests anys el PP ha sabut comprar voluntats a canvi de favors: subvencions, requalificacions, tràfic d’influències, informació de primera mà, subhastes d’obres, càrrecs de confiança… I tota aquesta gent té un contacte molt directe amb molts sectors de la societat. Ens referim a l’església, quan mai cap partit l’ha tractada tant bé, com per exemple rehabilitant el seu patrimoni ( digueu-li la Llum de les Imatges), subvencionat els seues centres educatius privats i concertats, fomentant l’assignatura de religió, portant al Papa… Ens referim a l’empresariat, fonamentalment als de la construcció que en aquests darrers anys s’han fet d’or i han donat treball a un fum de petits empresaris, empresaris que ensems han donat treball a molts treballadors. Ens referim a un sector de la joventut enlluernats pels grans esdeveniments esportius com la Fórmula 1 i les curses de motos. Ens referim a les Falles, un caramel que els popular s’encarreguen d’ensucrar per tenir-ne el control. En referim als viatges i subvencions a la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats (UDP). En definitiva, ens referim a sectors de la societat amb moltes possibilitats de fer proselitisme i d’influir en la gent: església, empresaris, centres educatius, món faller, joventut, pensionistes… Quatre. El control total de la majoria de mitjans de comunicació valencians, ràdios televisions i premsa escrita, bé a canvi de subvencions o de comprar el silenci i la manipulació de molts periodistes. El cas de Canal 9 és ja de jutjat de guàrdia. Aquest control fa que una immensa majoria de la població valenciana visca en un món irreal, en una ignorància que els fa ser acrítics, conformistes i manipulables. Cinc. El PP ha sabut reconduir i administrar molt bé els sentiments d’una gran majoria dels valencians. Per una banda mai s’ha mossegat la llengua d’explotar el sentiment espanyolista i per una altra despertar la identitat valenciana, quan li interessa, per enfrontar-la amb les suposades ( que són veritat, tot s’ha de dir) injustícies del Govern del PSOE. En aqueta línia el PP és vist com un partit espanyol, però que no renuncia a una certa identitat valenciana, això si, “ bien entendida”.
Però tot i que continuen votant-los i han tret uns resultats espectaculars, sóc del parer que han tocat sostre i s’aprecia un possible canvi. En les eleccions a les Corts el PP va perdre més de 70.000 vots respecte de les darreres eleccions. La pujada de la colalició Bloc-Compromís i d’EU-Entesa marca, al meu parer, un punt d’inflexió a tenir en compte. Alguna cosa s’està movent en una part important de la societat valenciana que comença a despertar d’aquesta letargia secular. Si les bandades i clavades de pota del PSOE-PSPV continuen així, i aquestes coalicions fan la faena ben feta i exerceixen d’una veritable oposició, d’ací a quatre anys la majoria del PP pot convertir-se en minoria. L’exemple el tenim a Alcoi on el PP ha estat governant amb majoria des de l’any 1999. La seua política d’aparador, de cartó-pedra i els seus projectes molt poc respectuosos amb el medi ambient l’han portat a perdre la majoria. Els alcoians han conegut molt bé la cara i la creu dels populars, han dit que ja en tenen prou i han volgut encetar un altre camí, manifestat clarament que volen ser governants d’una altra manera. I aquesta, segons els resultats, passa per un tripartit PSOE-PSPV, Bloc-Compromís i EU-Entesa. Esperem que a les properes eleccions els valenciana i valencianes també en tinguen prou i segisquen aquest camí.
Alcoi, 15 de juny del 2011
