La vaga ha tingut un impacte superior a les anteriors. Precisament per això l’esquerra i el sindicalisme català han d’enfocar molt bé els nous passos. Els punts febles del moviment del dijous estan al si mateix de l’estratègia mobilitzadora a Catalunya. En ser una mera rèplica del moviment de rebuig a escala espanyola es perden les oportunitats de mobilitzar a amplis segments de treballadors amb mentalitat més moderada o a capes mitjanes que també estan patint els efectes de la crisi.
La dinàmica espanyola de confrontació es mou en el carril únic de la lluita més tradicional de classe: treballador- empresari, sense posar en qüestió l’enorme abisme que separa els privilegis de l’aristocràcia empresarial i la seva aristocràcia obrera dels sectors dels oligopolis expúblics, de l’àmbit financer o de l’alt funcionariat, de la situació precària dels petits empresaris i els seus treballadors.
Per això vist, fins i tot, des d’una òptica estrictament social renunciar a Catalunya on aquesta divisió se sent molt més dolorosa a activar els altres mecanismes de confrontació amb el gran poder polític i econòmic de l’Estat és quasi una covardia.
Les classes populars catalanes tenen una contradicció fonamental de contingut social: la que les enfronta al conglomerat dels oligopolis de serveis expúblics i al gran sistema financer, als privilegis de la casta d’alt funcionariat dels aparells centrals de l’Estat i als mecanismes de depauperació social que l’Estat espanyol imposa a Catalunya a través del dèficit fiscal. Només posant-se al davant de forma sincera d’aquestes reivindicacions s’aixecaran totes les simpaties per posar-se a dialogar amb les pimes catalanes que en un altre sistema de relacions laborals – català per suposat- és possible.
De la mateixa manera, la sospitosa i reiterada singularitat de la violència al carrer en les macromanifestacions a Catalunya i la incapacitat o manca de comandament de les forces d’ordre per minimitzar-les fan pensar en un contuberni tàcit entre la dreta conservadora, l’espanyolisme i els grups que amb els seus aldarulls dinamiten la possibilitat que la resposta social sigui més massiva per pacífica i democràtica.
Caldrà ressucitar el que en la transició era habitual? Potents equips de servei d’ordre que posaven a ratlla qualsevol intent de desbordament descontrolat de grupúsculs amb ganes de gresca?
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/i_despres_de_la_vaga_29612.php
