En Boadella i el presumpte delinqüent nocturn Arcadio Espada tenen molt clar el baix nivell intel·lectual del ramat que darrera d'ells poc a poc avança pasturant. Tabàrnia és aquella terra promesa on aquests aspirants a esdevenir els Moisès de Catalunya volen arrossegar a una minoria cridanera; és el país de Mai més, aquell país somiat per tot paràsit on habiten les criatures de les que s'espera que, a conseqüència de la seva immaduresa, mai aprenguin els mecanismes de la simple acció de gratar, que deixaria als seus messies sense lloc on clavar la trompa. Tabàrnia és com la República de Plató, o com Utopia de Tomàs Moro, un somni; però aquests visionaris revinguts no expliquen als seus adeptes que, en ambdues propostes esmentades, la intel·ligència i la recerca del bé comú son els atributs de qui les van idear amb la finalitat de regir de la millor manera possible les vides dels seus conciutadans. La grandesa d'un dels individus als que m'he referit més amunt ja l'hem vista guaitant pel forat tissorat en una estelada, la de l'altre ve a ser poca cosa més que una ombra arrossegant-se de nit pels carrers, intentant silenciar els crits d'aquells que es neguen a que la distòpia, en la que la majoria rebutgem viure, acabi materialitzant-se per l'embat de la barbàrie. La simplicitat mental dels esmentats «pastors», irrenunciable per a que la comèdia esdevingui tal i com és representada, només té dues explicacions possibles: la primera és que sigui innata, la segona és que sigui una paròdia, que a mode de soroll de flauta, no té altra pretensió que la d'arrossegar fins al penya-segat a aquells que no tenen la capacitat de preveure estimballs; tant hi fa, ambdós modes de simplicitat mental no saben o tenen pànic a saber, quin és l'únic subjecte de dret que pot exercir l'autodeterminació. A Tabàrnia es pensen que el «café para todos» és una proclama universalitzable a tot àmbit possible i com que ara el café que es reclama és el de la independència, ells també en reclamen la seva tassa. A l'article 1 de la primera part del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per l'Estat espanyol l'any 1977 i per tant imbricat a l'articulat de la seva Constitució, hi diu això: «tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.». Dit així pot fer creure que el subjecte de dret en qüestió pot ser fins i tot un poble com Batea. Conscient de que, en llegir aquest article, no tothom intuirà per sí sol què és allò que es pot fer i allò que no, l'internacionalment reconegut catedràtic de Filosofia Política de la UNED Fernando Quesada Castro es va preocupar en identificar aquest «poble» o subjecte de dret al que es refereix el Pacte; així, després de sintetitzar les aportacions de filòsofs i teòrics polítics dels darrers tres-cents anys va arribar a la conclusió que la definició d'aquest subjecte de dret no era altre que la d'un poble sense estat, que habités en un territori ben delimitat, amb un cultura i llengua pròpia, i en el que una majoria de la seva població manifestés clarament la voluntat d'autodeterminar-se –als més eixerits segur que aquest darrer punt els ha refrescat la memòria sobre la veritable raó que movia les porres l'1 d'octubre–.
De tot plegat, no cal ser massa esparpillat per a treure'n la conclusió de que Tabàrnia no és subjecte d'aquest dret, ho podria ser fins i tot la Vall d'Aran, s'ajusta a tal definició, però Tabàrnia no. Tabàrnia no pot aspirar a altra cosa que a ser una distòpia que sortosament mai esdevindrà real i que poc a poc s'anirà diluint en perdre les energies d'aquells mateixos que ara arrenquen llaços però que demà treuran pit mentre expliquen als seus néts com van defensar la República. La simplicitat mental permet aquestes coses, la mateixa facilitat que es té per a seguir acríticament una ideologia es té també per a fer-se adepte d'aquella que procura un millor benestar a un mateix i als qui l'envolten, encara que ambdues siguin totalment contràries.
