Ho explicava l'experta en política i moda, Patrycia Centeno, que deia que això sí que era una jugada mestra: David Fernàndez, l'exdiputat estrella de la CUP ha prestat testimoniatge al Tribunal Suprem aquesta tarda amb una samarreta super discreta que portava la fotografia de Giovanni Falcone, el jutge que el 1992 va ser assassinat per la Màfia, mentre intentava desmantellar l'organització italiana 'La Cosa Nostra'. Però aquesta no ha estat la única que ha colat el cupaire al tribunal, que ha estat bastant més intel·ligent que Baños i Reguant i ha crispat a Marchena, però no ha trencat el fil, perquè no volia que el seu testimoni quedés invalidat.
David Fernández ha estat un veritable raig que ha netejat, de cop, la caspa del tribunal, en il·luminar-los sobre què és la no-violència i el pacifisme. L'exdiputat ha irromput amb moltíssima contundència i ha expressat amb total claredat, com havia fet abans el republicà Rubèn Wagensberg, que el que es va viure l'1O va ser l'acte de desobediència civil més important que s'ha vist al vell continent mai, i que va dur a terme la ciutadania d'aquest país autoorganitzada. Ha estat inapel·lable, i s'ha autoinculpat si formar part d'aquesta ciutadania i desobeïr, com ha qualificat la seva participació, és delicte. Sempre deixant clar que exercir el dret a vot i a l'autodeterminació no pot ser mai un delicte.
Fernández ha explicat també l'assetjament de la Policía Nacional a la Seu de la CUP el 20S, que va durar hores, i que no tenia cap tipus d'autorització judicial. L'exdiputat ha respost les preguntes del seu company i amic Benet Salellas, que, com saben, és advocat de la defensa de Cuixart. Busquin i posin-se la declaració d'aquest testimoni, que ha tornat a capgirar el panorama desolador de les darreres setmanes, plenes de descripcions literàries de terror de policies teledirigits. Com deia la periodista Eva Varas a la nit, hem passat de parlar de tumults a convivència i pacifisme. Els catalans posaran ben difícil la tasca a un Marchena que ha tingut molts problemes addicionals avui.
Marchena ha començat la jornada expulsant a un militant de la Crida de Sabadell que portava una samarreta que demanava la llibertat pels presos polítics. La decisió és molt qüestionable, perquè la gent té dret a exercir un control sobre les institucions judicials, i per tant, a expressar-s'hi lliurement. La sobirania és del poble, no dels tribunals, encara que ells s'ho pensin. La també advocada Marina Roig ha saltat quan el Fiscal Jaime Moreno s'excedia amb la testimoni Teresa Vallverdú, exdiputada de JxSí. “Amb la vènia de la sala. Ja ha dit que no ho recorda i, si ha de llegir tot el discurs, que el llegeixi íntegre”. Marchena ha hagut de donar la raó a la defensa. El jutge del TS ha sobrepassat la cortesia quan ha qualificat d'insult les declaracions d'Enoch Albertí, membre del Consell Assessor que va elaborar el famós Llibre Bñanc per a la Transició Nacional, en entendre que Benet Salellas pretenia encobrir en una declaració, una dissertació sobre el dret a l'autodeterminació.
Feina tindrà també la JEC, o portser Europa, amb la impugnació de la llista de Carles Puigdemont a Europa per part de Ciutadans, que segueix prement l'accelerador, desbocada. Això no fa més que alimentar el president, que té absolutament tot el dret a presentar-se a les eleccions europees. Els d'Albert Rivera ho saben, però tot és propaganda electoral. Si s'ho creguéssin, ja haurien impugnat la llista i el programa del 21D, i ho tenien fàcil. La lluita fratricida entre PP i Cs, podria arribar a acabar amb un sorpasso de VOX. S'imaginen?
I tot això el dia que el Constitucional avala, deu anys després, el règim lingüístic de la llei d'educació de Catalunya, malgrat anul·lar algun punt molt menor. La llei havia estat impugnada pel PP. L'efemèride del dia, per acabar, és l'aniversari de la revolució dels clavells, que es va dur a terme el 25 d'abril de 1974 i va posar fi a un règim de caire feixista a Portugal, que s'havia instaurat el 1926. Aprenguem-ne.
