El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) acaba de publicar que el total dels crèdits impagats en el sistema financer espanyol el juny ha superat els 160.000 milions d’euros, d’una cartera creditícia total de 1.743 bilions d’euros. Això significa que la morositat porta un any sencer creixent ininterrompudament, i ha passat del 6,69% al juny del 2011 (121.618 milions d’euros), al 9,42% al juny del 2012 (164.361 milions d’euros).
Després de totes les ‘mides correctores’ que ha posat el govern de l’Estat des que milions de persones els hi va establir i que, per cert, no estaven en el programa que van votar, hi pot haver algú que aquestes dades oficials li puguin sorprendre?. Bé, als que el seu vot és directe, sense analitzar, i amb un sol i clar objectiu, segurament que ni voldran veure ni escoltar que ‘els seus’ els han ben enganyat de cap a peus perquè, qui hi pot haver que salvaguardi millor la seva única posició.
Totes les mides han anat en una mateixa direcció i, si hi ha algú que cada dia s’en ressenti més, aquest és l’últim de la fila. Qui menys te i qui menys guanya és qui està rebent tots els efectes i les conseqüències de la mala praxis emprada a l’endeutar a qui ara no pot tornar-ho. No pot tornar-ho, ni podrà mai a la vida atenent el panorama laboral que està quedant amb aquestes mides. Qui te com a principal eina per la seva insaciable generació de beneficis és la circulació del diner, i a més a més és qui te realment el poder, permet que aquest, el “seu” govern, vagi tancant totes les aixetes d’on pot sortir aigua que pugui córrer.
Cada dia més persones sense treball, i cada dia menys possibilitats de trobar llocs on trobar-ne, el que comporta cada dia menys possibilitats de consum.
Els serveis socials bàsics en tota societat i economia els estan deixant a ras de terra, i les butxaques de la gran majoria només donen per sobreviure i en l’últim que es pensa és en la quota que hi ha pendent de pagar al banc o la caixa, i que sigui el que Déu vulgui, cosa que, en igual situació, és el que faria tothom… O no ?.
El sistema fet servir per fer més poderós al que ja ho era ha donat el que ha donat, i ara no es pot sorprendre ningú… i molt menys qui ho ha produït i qui ho ha permès que ara, precisament, son els que es queixen perquè ja no guanyen el que guanyaven i els hi queden aquests forats per omplir i “cametes ajudeu-me” a l’Estat, a la U.E., al BCE, … i més n’hi haguessin. Però, que no pateixin que a ells sempre hi haurà algú o alguna fórmula miraculosa que els salvarà.
Llàstima, que no hi hagi les mateixes possibilitats d’accedir-hi per aquells, també necessitats però que van de transparents, perquè realment no poden anar de cap més manera.
Publicar a http://www.reusdigital.cat/
