El que passa a les campanyes populars que es fixen reptes a curt, mitjà i llarg termini, és que quan s'assoleix alguna fase d'aquesta, es tendeix a relaxar-se i caure, malauradament, en l'autocomplaença. Qualsevol persona que haja participat de les reunions on es gesta part fonamental de la campanya “Horta és futur”, a Ca revolta, sap perfectament que no és el cas d'aquesta lluita.
El balanç que cal fer, i que ja s'ha fet, camina per aquesta senda. La primera fase ha anat bé i s'han aconseguit diverses implicacions fonamentals i molt ben treballades des de la base associativa dels pobles de l'horta i dels barris de la ciutat.
Cal, per descomptat, agrair la implicació de molta gent que s'ha deixat hores i esforços perquè les al·legacions i el moviment de conscienciació puga ser anomenat com un èxit. Èxit, cal dir-ho també, que no significa res si no continuem tossudament la línia de la lluita i de la mobilització.
La primera fase d'aquesta campanya, era la visibilització de l'oposició a aquest PGOU alhora que les persones afectades, directa i/o indirectament, és coordinaven, treballaven i creaven xarxa. Aconseguit i de sobra.
La segona fase és més difícil d'acotar i d'emprendre. Però cal donar-li forma des de ja perquè és aquella fase la que ens aproparà, si més no, a la resolució d'aquest conflicte o lluita. És a dir, la segona fase és sense cap dubte la fase de l'empoderament popular, de l'extensió de la lluita més enllà de la defensa de l'horta i d'afectats/des particulars. Perquè això és el que és, ni més ni menys, aquesta campanya; una lluita vital i decidida per empoderar-se com a poble i caminar, tot plegats, cap a un altre model de ciutat, d'horta i de futur.
La tercera fase és la paralització del PGOU i també la de posar fi a aquesta forma de fer política, urbanística i social, que tan sols compta amb el poble per a extraure d'ell els recursos necessaris per als seus negocis i poders.
Per a emprendre aquesta segona fase, cal que analitzem quin són els elements que se'ns oposen i quines són les forces que se'ns enfronten i en les que es compten. Per tant, en matèria de planificació mai un moviment inútil i en matèria d'estratègia cap pas en fals. Llavors, cal fer una lectura correcta de la situació real, sense fantasies compensatòries ni somnis delirants i tirar endavant assolint territori, guanyant espais, i impulsant els passos d'aquesta lluita cap a fer poble, crear xarxa i potenciar la força necessària per desprestigiar aquest govern i enderrocar les velles formes caciquistes al nostre municipi, impulsant, si cal, la de la resta del nostre país.
Tenir una visió realista de la situació i de l'enemic, no passa necessàriament per tenir una visió pessimista del moment social en el qual ens trobem. Si mirem enrere, podrem aviat donar-se conte del fet que la situació no és la mateixa, ni semblant, a quant la barbaritat de la Punta. La resposta popular és més activa i la situació a la nostra ciutat és desastrosa i frustrant.
L'ajuntament del nostre municipi està corcat i afeblit per anys de corrupcions i polítiques caciquistes, i per primera vegada tremolen davant unes eleccions que inesperadament poden ser condicionades per la forma i la força d'aquesta lluita. Per tant, avui i ara, s'ha de començar a mostrar un anàlisi estratègic i un enfocament polític. Cal passar d'entendre aquesta situació d'agressió, resistència i enfrontament desenvolupat a l'horta com quelcom ni aliè ni separat de la resta de la ciutat (trencant definitivament la separació horta i ciutat) i caminar cap a una confluència de totes les lluites parcials (L'horta, sanitat, Cabanyal, Natzaret, educació, defensa de la llengua, partits polítics, sindicats, moviments socials, i un llarg etcètera….) en una demostració popular i de carrer dies abans de les eleccions.
Per descomptat que no podem caure en l'activisme de pancarta i diada i la preparació d'aquesta demostració ha de ser el resultat positiu per si mateixa, creant comissions d'enllaç de les diverses lluites, taules rodones d'associacions de veïns i veïnes, de sindicats, de partits polítics, de llauradors i llauradores, de defensors de la natura….. fins a confluir a base de sinergies en un moviment social d'oposició en el negatiu; i participatiu i defensor del dret a decidir de les bases socials en el positiu.
L'empoderament popular és l'objectiu a mitjà termini i per a consolidar aquestempoderament cal posar-se com a objectiu un moment extraordinari de feblesa dels nostres governants i lliurar-les batalla allà on no tinguen més remei que acceptar el combat, evidenciant el caràcter i el tarannà de la seuaposició política i obligant-los a defensar-se. Les eleccions vinents representen aquest dos moments, el de la debilitat i el moment en el qual estan obligats a donar la cara com menys els interessa a ells i on més ens interessa a nosaltres: en campanya electoral.
No serà senzill ni ho posaran fàcil, els darrers moviments públics de l'ajuntament a Castellar-Oliveral ho demostren. Tractaran de dividir-nos i de separar-nos, de comprar-nos o de difamar-nos, però hem de seguir en la mateixa força i vers el mateix objectiu: demostrar que som poble i que per tant, sabem parlar la llengua de la resistència de la terra i del combat.
Ni un pas enrere i treballant per la unitat popular, la participació social i el dret a decidir del nostre poble!
Jordi Belver, Poble Lliure.
