Hoquei patins a Amèrica

Vull seleccions nacionals i oficials per al meu país competint en igualtat de condicions amb la resta de federacions esportives del món. Dic això primer de tot perquè s’entengui què vull dir a continuació: en el cas de l’hoquei anar a jugar el campionat de Sudamèrica dubto que ens aporti més del que ens pot treure.
Anem a pams. L’hoquei és l’esport on hem tingut més a prop el reconeixement oficial i cal continuar en aquesta batalla, però en el camí hem de comptar amb uns socis primordials, que són els jugadors i els clubs catalans. Ja m’imagino que anem a aquest campionat americà per guanyar-nos (o intentar guanyar-nos) les simpaties dels brasilers, argentins, colombians, etc. per a futures votacions. Però que aquesta corrent favorable acabi en forma de vot per Catalunya és un fet que està per veure i (com ja es va veure) que no està exempt de maniobres a tots nivells de l’estat espanyol. Per tant, al campionat que aquests dies juguem en terres brasileres, avui per avui, hi ha uns actius que es diuen clubs i que estan més emprenyats que altra cosa. La Federació espanyola no ha volgut ajornar cap partit de l’OK Lliga perquè algun jugador fos seleccionat amb Catalunya al Brasil, com sí que haurien fet si qui juga és la selecció espanyola. I doncs, què ens esperàvem! La situació, per tant, a dia d’avui, és que hi ha clubs que han de disputar partits sense algun dels seus millors jugadors. I això, evidentment, genera un malestar profund perquè aquesta línia d’actuació cap a l’oficialitat de la selecció es veu com un clar perjudici als clubs. Alerta, doncs, que no errem l’estratègia i no acabem generant anticossos contra una petició àmpliament recolzada fins a la data.
Menció a part mereix el que jo entenc que hauria de ser la solució: una lliga de clubs catalans, amb l’acceptació dels clubs d’altres territoris que s’hi volguessin afegir (des del Liceo fins a l’Alcobendas, però passant també per francesos o suïssos si ho troben interessant). En definitiva, recordeu aquella noia que deia que jugava al Barça de futbol i que li preguntava al Carod per la TVE què passaria amb el Barça si Catalunya era independent? Doncs aquí els podríem donar una lliçó: la federació catalana, amb el ple suport dels clubs catalans (i passant olímpicament de l’espanyola, mai més ben dit), liderant una competició que tindria la màxima qualitat possible avui a Europa (és a dir, la dels clubs catalans), però demostrant que aquí sí que admetem a qui vulgui jugar, sigui gallec, madrileny o andalús. I que el Liceo, l’Alcobendas o el Vigo decideixin si volen competir en el que continuaria sent la millor Lliga del món o bé prefereixen fer-s’ho entre ells i ja ens veuríem a la Lliga europea, que és cap on hem d’anar tots.