Intervenció de Maria Dolors Estrada (Míting al pavelló del Congost de Manresa en motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el dia 10-9-1976)
primer míting tolerat de l’Asemblea de Catalunya al Bages
La persecució de la llengua catalana (00’00’’ – 02’57’’)
[…] des de l’11 de setembre de 1714.
[Aplaudiments]
Llevat dels anys del 31 al 39, quan Catalunya tornà a gaudir d’una certa sobirania
pròpia, la nació catalana ha estat sotmesa a un genocidi cultural, agreujat per aquests
40 anys de negre feixisme. Encara recordarem, i sinó cal recordar-ho, després de
l’entrada de los nacionales frases com aquella de “perros catalanes”, “rojos
separatistes”, “hablad la lengua del imperio”.
[Xiulets, crits]
Però no cal anar tan lluny. Últimament, davant de la presa de consciència del poble,
ens fan servir arguments més refinats com ara el que som bilingües, que el català està
a les mateixes condicions que el castellà, que serveix per estar per casa, però que no
serveix com a llengua científica.
[Xiulets, crits]
Concretament, com va dir el presidente Suárez: “Es idiota pensar un bachillerato en
catalán” perquè no serveix per ensenyar química nuclear. Nosaltres…
[Xiulets, crits]
Nosaltres hem de dir no al Senyor Suárez i no a tots els imperialistes que parlen per la
seva boca. No.
[Crits: “Suárez dimissió per feixista i per cabró”]
Per un ensenyament en català, públic, popular i democràtic ( 02’58’’ – 05’05’’)
El català vol tenir pura i simplement els drets que té qualsevol llengua d’una nació
sobirana. Per tant, no volem l’ensenyament del català com aquell que estudia francès
o italià, sinó que volem l’ensenyament en català a tots els nivells.
[Aplaudiments]
Però perquè l’ensenyament sigui català cal que el contingut també en sigui. Ens cal
conèixer la nostra història, la nostra geografia, la nostra economia. No volem que ens
amaguin més el nostre país.
[Aplaudiments]
Web “El míting de la Diada Nacional del 1976 a Manresa”
http://www.memoria.cat/diada1976
L’ensenyament tampoc seria català, però, si només les classes privilegiades hi
tinguessin accés, i en canvi, les classes populars n’estesin marginades. És per això
que entenem l’ensenyament com un servei públic, i denunciem tota idea de lucre
privat o de servei a interessos particulars de grups de la dita classe privilegiada.
[Aplaudiments]
Reclamem, doncs, des d’ara, un ensenyament públic i gratuït.
[Aplaudiments]
Finalment, l’ensenyament a casa nostra no pot continuar sent vehicle de difusió d’una
ideologia determinada, ni pot continuar estant planificada lluny de Catalunya i de dalt a
baix.
Això és: la planificació ha de ser decidida amb el control i la participació directa de
totes les forces socials populars: associacions de pares, associacions de veïns i altres.
Per tant, per un ensenyament català, popular i democràtic, necessitem com a mínim
una Catalunya autònoma.
[Aplaudiments]
La inferioritat de la llengua catalana a l’espai públic (05’06’’ – 06’06’’)
Seria però, tapar-se els ulls, creure’s que solucionant la qüestió de l’ensenyament es
resol el problema de la nostra cultura. Vivim en una societat on els mitjans de
comunicació han pres una importància fonamental comparada amb la que tenien als
anys 30.
Avui dia, quan posseïm només un diari en català, el 99% de la programació de la ràdio
és en castellà i l’espai dedicat per la televisió és ridícul i no arriba ni tan sols al País
Valencià, no podem tolerar que per més temps uns mitjans de difusió tan absolutament
poderosos com aquests estiguin centralitzats la majoria a Madrid i controlats en
general pels grups econòmics d’ideologia conservadora i en alguns casos feixista,
ignorant la realitat, la vida quotidiana de les diferents nacions ibèriques. Volem, doncs,
una premsa, una ràdio, i una televisió i un cinema catalans i democràtics.
[Aplaudiments]
La integració a Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana (06’07’’ – 07’55’’)
No volem continuar endavant sense fer esment a una qüestió que també ens afecta.
És l’existència, als Països Catalans, d’una nombrosa població immigrada originària de
la resta d’Estat espanyol. Hem de dir ben alt que és català tothom qui viu i treballa a
Catalunya.
Web “El míting de la Diada Nacional del 1976 a Manresa”
http://www.memoria.cat/diada1976
[Aplaudiments]
No podem considerar catalans les forces d’ocupació i els que viuen a costa de
Catalunya, sigui quin sigui el seu origen.
[Aplaudiments]
Deixant de banda, doncs, els ocupants i els vividors, tota la resta de la població
catalana, sigui immigrada o no, té dret i de fet ho fa, de participar de ple en la cultura
catalana amb les seves particulars aportacions.
Finalment, la cultura cal entendre-la en un ampli sentit sociològic, i així ho fa el
Congrés de Cultura Catalana que intenta ser una reflexió de tot el poble dels Països
Catalans, sobre els seus problemes i les seves aspiracions. Aspiracions que
desborden l’aspecte estrictament lingüístic i educacional per abastar d’altres aspectes
també fonamentals de la nostra situació. Caldrà participar, doncs, al Congrés per
atacar l’arrel dels nostres mals, i així, enfront dels dèficits sanitaris, volem una sanitat
descentralitzada i amb control democràtic.
[Aplaudiments]
El restabliment de les institucions democràtiques (07’56’’ – 09’49’’)
Enfront del caos urbanístic i la manca de serveis als barris, volem una planificació
urbana al servei del poble.
[Aplaudiments]
Enfront d’unes institucions municipals i antidemocràtiques, volem uns ajuntaments
democràtics i amb àmplia autonomia.
[Aplaudiments]
Enfront de les desigualtats comarcals, una ordenació territorial feta des de Catalunya i
enfront de la sortida de capital de Catalunya, volem una economia amb diferenciació
autònoma.
[Aplaudiments]
Però perquè totes aquestes deficiències acabin i les nostres aspiracions siguin una
realitat, necessitem, i la història del 31 al 39 ens ho ensenya, un organisme que retorni
mínimament la sobirania al poble català. Aquest organisme no pot ser altre que el de la
Generalitat.
[Aplaudiments]
Els nostres problemes ens els hem de resoldre des d’aquí, necessitem l’Estatut
d’Autonomia com a primer pas cap a l’autodeterminació del poble català.
Web “El míting de la Diada Nacional del 1976 a Manresa”
http://www.memoria.cat/diada1976
[Aplaudiments] Si voleu sentir l’enregistrament en directe i altres intervencions d’interès
http://www.memoria.cat/diada1976/node/20/
