Els darreres esdeveniments polítics i socials de Catalunya posen de manifest que un dels col•lectius més maltractats i mortificats, simplement per complir amb la seva obligació d’ensenyants, ha estat i és el dels mestres. Per aquesta raó voldria dedicar aquest article d’opinió a fer una petit homenatge a la comunitat educativa de Catalunya, la qual és una peça fonamental, un pilar bàsic de l’estat del benestar, per tal de poder construir, satisfactòriament, una república catalana, justa, lliure , moderna i europea.
No hi ha dubte que vívim temps molt durs per a tota la societat catalana i, especialment, per a l’Escola catalana i els seus màxims actors ; els mestres. Des de la societat civil catalana, des de les entitats , socials i culturals, des de la gent anònima del carrec que tan sovint es manifesta a favor de la llibertat nacional de Catalunya i la justúicia social de debò hauríem de donar encara molt més suport i – homenantjar-los si és necessari- al conjunt de la comunitat educativa de Catalunya . Ara aquest col•lectiu es troba completament assetjat –socialment, políticament, mediàticament i judicialment- a causa de “l’excusa” dels “adoctrinaments”. En aquest moments es pretén fer molta demagògia i confusió a l’entorn del concepte d’adoctrinament; ja que, al meu entendre, el més importants adroctrinadors són , en gran part, les televisions públiques i privades que emeten en llengua castellana a casa nostra ..Des de l’anomenada “•Brunete mdiàtica” de mitjans orals, escrits i audiovisuls s’intenta criminalitzar tota la comunitat educativa catalana. Recordem el que està passant a l’Escola El Palau de Sant Andreu de la Barca, on fins i tot, les assocacions de pares d’alumnes ( tan castellanoparlants com catalanaoparlants) han hagut de fer rodes de premsa per defensar la bona tasca dels mestres d’aquell centre educatiu. Cal tenir molt present, cal no oblidar mai que el model inclusiu d’escola catalana (la immersió lingüistica) com la normalització limguístuica en general, forma un paquet legal, social i docent, que evita un”aspartheid lingüçística” i les seva derivada com és el trencament de la cohesuió sopcial. Qui ataca la immersió lingüística vol caregar-se l’escola catalana i, a més configurar una societat catalana molt més injusta, reaccionària i fraccionada. La immersió i la normalització lingüística són els dos grans “medicaments” de la República catalana, encara en construccció, per lluitar contra el neolerrouxisme fragmentador i l’intent de destruir la igualtat d’oportunitats.