Homenatge a Franco: la lliçó antifeixista del Foro por la Memoria de Madrid

No hi haurà homenatge a Franco! En conseqüència, profundament agraïts al Foro por la Memoria de la Comunidad de Madrid per la tasca que han dut a terme de denúncia (68.000 signatures) de l’acte d’exaltació del dictador que pretenia organitzar la Fundación Francisco Franco a la seva ciutat. Una vegada més, pertoca a la ciutadania fer arribar i fer prevaler els valors democràtics allà on la legislació espanyola va claudicar. Ens ofèn que en l’any 2012 hàgim de celebrar com una conquesta, com una victoria (vés a saber si no precària!) allò que en d’altres democràcies, és estrictament il.legal. En canvi, a l’Estat espanyol, el model d’impunitat continua sent hegemònic.
Un model d’impunitat, conegut arreu del món com a excepcional perquè s’ha consolidat amb paràmetres ben distints dels que han seguit les democràcies que també patiren passats feixistes a l’hora de metabolitzar el passat. A l’Estat espanyol: els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació han estat bandejats absolutament per la Llei de la Memòria que votaren PSOE, IU-ICV i CiU.
Captius de la perversitat de la preconstitucional Llei d’Amnistia, durant anys el discurs hegemònic va poder consolidar-se cantant les exel.lències de la Transició pel que fa al reconeixement i a la justícia deguda a les víctimes de la Dictadura. En el primer govern Zapatero, les condicions polítiques van oferir una oportunitat per fer madurar democràticament la societat amb l’aplicació de la legislació internacional quant als Crims contra la Pau, els Crims de Guerra i els Crims contra la Humanitat. Tanmateix, fou endebades. La Llei de la Memòria no reconeix les víctimes jurídicament i, en conseqüència, nega drets democràtics a la ciutadania davant del posicionament de l’Estat.
A qui, doncs, ha d’estranyar que, ara, l’escenari sigui tan lamentable? No ens enganyem: si no fos per l’extraordinària tasca de les entitats memorialistes que avui encara resisteixen, la reacció encara trobaria el camí més pla per “normalitzar” el discurs de la bèstia que, ingènuament, havíem cregut enterrat set metres sota terra des de Nuremberg.
Les conseqüències del desfici i de la manca de voluntat política del PSOE durant la primera legislatura de Zapatero de no voler legislar com la resta de democràcies (Alemanya, i un govern de dretes, presidit per Helmut Kohl va anul.lar les sentències dels tribunals nazis) tindrà conseqüències lamentables que paguem i pagarem en forma de relativització i fragilitat dels valors democràtics.
Al Congrés dels Diputats, una sala du el nom de Manuel Fraga Iribarne (i s’hi fan lleis democràtiques), el Cap d’Estat es veurà en cor d’aquí a quatre dies de voler traspassar funcions al seu fill sense ni tan sols haver demanat perdó pels crims del Franquisme… i a casa nostra, a Catalunya, hem vist com en quatre dies (i tants i tant intel.lectuals calladets!) un govern catalanista ha desballestat el Memorial Democràtic a l’empara de la reaccionària teoría de les dues violències.
Aquests companys/es del Foro por la Memoria de Madrid fan bona i actual la consigna encunyada pel republicanisme madrileny: “No passaran”.