L’inspector número u Sr. Montoro contribueix a la Hisenda espanyola amb un pla de pensions situat en una SICAV de Luxemburg. I del mateix autor coprotagonista de la llei exprés, d’aforament de Juan Carlos I de per vida, ara arriba l’ajornament sine die, del debat sobre el nou finançament autonòmic, perquè no hi ha les condicions polítiques. Un flagrant incompliment, no ja dels números consagrats en l’Estatut que tant diuen defensar, sinó de la mateixa lletra, que obliga a renegociar un nou finançament passats cinc anys d’aplicació del model./
Doncs bé, en aquest suggeridor marc, ha aparegut la notícia que una organització de professionals d’hisenda (també des de la UE) ha proposat fer aflorar l’economia vinculada a la prostitució i a les drogues toves. Que alguns càlculs situen en 6.000 milions d'euros anuals. Parlem-ne un moment./
Sempre he defensat la legalització de la prostitució i del consum de drogues toves per diverses raons. La primera és fer aflorar les centenars de milers de persones que usen un servei o l’altre i que, per tant, permetria fer-los un seguiment sanitari, tant preventiu com curatiu. La segona, és minimitzar o eliminar les xarxes de delinqüència que s’engreixen amb activitats clandestines i que provoquen l’extorsió proxeneta, la immigració il·legal o l’adulteració de la droga. La tercera, és fer accedir als drets laborals als treballadors i treballadores del sexe i a bona part de la xarxa de venda de droga tova. I la quarta, òbviament, és l’aflorament d’un substanciós nínxol de PIB que pagaria els conseqüents impostos./
Mai he entès la hipocresia dels partits de dreta i de certes branques del feminisme d’esquerra que abonen el prohibicionisme, forçant a una més gran clandestinització d’aquestes activitats i a que la seva pràctica emigri al pati dels veïns, els estats fronterers, on sí que són tolerades o legals. Allò tan hipòcrita del catolicisme o del puritanisme ranci que també s’aplica al dret a l’avortament: a casa meva no; si se’n va a la del costat, miro cap a l’altra banda./
A Espanya, el tema té, però, altres derivades. La primera és que no és difícil calcular que la densitat d’aquestes activitats ara submergides és més alta en: territoris més poblats, territoris amb més activitat econòmica, territoris turístics, territoris fronterers. Creuin els vectors i obtindran quines comunitats autònomes fan el bingo. Una de les primeres Catalunya. I per tant, la conseqüència seria que una mesura del tot lògica aplicada al si d’un sistema de finançament territorial il·lògic, dóna com a conseqüència l’agreujament del dèficit fiscal estructural que podria incrementar el 8% anual del PIB català amb més d’un 1% més./
El mateix informe dels inspectors situa el conjunt de l’economia submergida a l’entorn del 20% del PIB espanyol. Un frau de 180.000 milions del que si només Hisenda fos diligent en recuperar-ne el 10%, ja podria regalar a Catalunya el Conveni Navarrès de dèficit fiscal zero; l’últim horitzó creïble que els hi queda als promotors cada cop més desesperats de la Tercera Via. Amb tot, som molts els que ens agradaria conèixer un informe seriós sobre el que podríem anomenar frau legal, que és el que les grans multinacionals i els grans grups de l’IBEX cometen en dominar tots els mecanismes que els permeten cotitzar el mínim, molt per sota del que ho fan les pimes i els professionals i treballadors. Aquesta realitat canvia tota la física de l’iceberg: la part emergida i que s’evadeix legalment i a la vista de tots, és molt superior a la part submergida. Això sí, Hisenda som tots , no sr Montoro?/
Macedonia
1. Finalment veig que hi ha a qui se li ha inflat allò que no sona. Les companyies de la Comunitat Portuària del Port de Barcelona aniran al Tribunal de la Competència europea quan s’implanti. Felicitats per aquesta iniciativa contra el peatge del 50% marca Curro Jiménez. Fa temps que demano que la Cambra de Comerç i altres empresaris recorrin al mateix Tribunal pel cas de la privatització parcial amb centralització d’AENA: un autèntic monopoli./
2. El Consell Espanyol de Competitivitat fa una gira mundial per reanimar la Marca Espanya. Només una espessa trama d’interessos creats entre oligarquia econòmica i cúpula política i burocràtica podrien justificar que empresaris ben preparats i solvents, puguin sortir a donar la cara per una marca que és posada en qüestió dia a dia per les pràctiques generalitzades de corrupció, per l’agreujament dels índex de pobresa i per l’enquistament d’un estat ineficient i injust territorialment./
3. Els partidaris del no al referèndum d’Escòcia porten una oferta d’amplis poders fiscals per a la nació Escocesa. Aquí els partidaris del no continuen sense reconèixer el dret a vot, amb un sumatori d’amenaces que ratlla el ridícul. Tot el contrari del que recomana Michael Ignatieff, liberal i unionista canadenc: “És essencial que Espanya trobi una sortida democràtica a les demandes catalanes, perquè mentre no ho faci estarà creant un problema de democràcia a la Unió Europea”. Espanya, ministre Fernández Díaz, amb l’enrocament amb el cas català i amb la persistència en la manca de voluntat de descolonització de Ceuta i Melilla (forat negre del gihadisme) és un dels principals focus de desestabilització d’Europa./
