Herrera, no siguis un il·lús

Joan Herrera es recorda ben poc del dret a decidir ara que ja té el què volia: centrar el debat polític en els “problemes quotidians”, millorar el resultat de la seva formació ecosocialista (de 10 a 13 escons) i fer retrocedir els diputats del partit de govern, CiU. Vaja, que aquella cua escadussera del seu esport electoral que deia “per cert, també tenim tot el dret a decidir” és ben bé això: una cua, una manera d’acabar un espot per circumscriure’l a les circumstàncies en què s’havien convocat aquestes eleccions, el plebiscit nacional.
 
El líder verd sap que des del debat a TV3 té més cara d’oposició que no el devaluat socialista Pere Navarro, qüestionat des de dins i des de fora de la seva formació. Per això, en aquest post 25N Herrera posa l’eix social davant de tot, gairebé al contrari del què va fer Artur Mas que se’l va oblidar durant tota la campanya i al final ho va pagar. Però, tant un com l’altre han de tenir en compte que Catalunya es mou entre els dos eixos. Que si bé Mas va pagar el seu error, ara Herrera no pot proclamar en veu baixa el dret a decidir aprofitant que l’aritmètica parlamentària ha fet que les forces d’esquerra siguin més visibles al Parlament i, superficialment, els resultats de CiU es poden llegir com una penalització per la política d’austeritat d’aquests dos últims anys.
 
Tot i ser conscients que Mas ha de fer canvis en la política d’austeritat, Herrera no pot posar entre l’espasa i la paret l’ideari d’Esquerra, fent-la triar entre el camí cap a la llibertat o la complicitat en la governabilitat del país si dóna suport a Artur Mas. ERC té 21 diputats, els que necessita Mas per a la investidura, i per tant la clau de l’estabilitat. S’ha de ser un il·lús per pensar que CiU retallarà 4.000 milions d’euros per voluntat pròpia, sense pensar en estudiar altres alternatives per matisar el volum total de les retallades que exigeixen els poders fàctics espanyols i europeus.
 
La lectura dels resultats que ha fet Herrera al Consell Nacional de la seva formació, avui, no només ha de servir per alegrar-se pels tres escons més que ha aconseguit –i, efectivament, justifiquen la seva tasca de fibló al govern de centre-dreta que possiblement hi haurà–, sinó que ha de prestar atenció en com reformular el seu discurs perquè la nova esquerra pancatalanista i antisistema de la CUP no s’erigeixi en alternativa sòlida per aquells qui veuen massa difús l’eix nacional en el discurs d’ICV-EUiA aquesta legislatura que comença ara.