Sovint s’afirma que tots plegats som fills de la Il•lustració i del Romanticisme. I, sens dubte, un dels intel•lectuals romàntics més influents és Johann Gottfried von Herder. Alguns dels contactes que cultiva durant la seva vida acadèmica i professional resulten prodigiosos i ens donen pistes inequívoques de la seva grandesa. De fet, és deixeble d’Immanuel Kant a la Universitat de Könisberg, on brilla amb especial intensitat l’Aufklärung (Il•lustració) alemanya. Poc després, escriu Assaig sobre l’origen de la llengua (1770) i, en col•laboració amb Goethe, Sobre l’estil i l’art alemany (1773). A més, el 1776, amb l’ajuda del mateix Goethe, aconsegueix un encàrrec governamental a Weimar, a partir del qual escriu la seva obra més important, els quatre volums d’Idees per a una filosofia de la història de la humanitat (1784-1791).
L’Assaig sobre l’origen de la llengua és una resposta a una pregunta plantejada per l’Acadèmia de les Ciències de Berlín, que finalment va premiar i va publicar l’obra. Herder hi rebutja l’origen diví de la llengua i afirma que és un acte inherent a la racionalitat de l’ésser humà, en el seu intent de comunicar-se per poder sobreviure com a espècie. De fet, les idees de Herder suposen un gran avenç per la comprensió del llenguatge i de la literatura; i, per tant, de l’ésser humà. Tant és així que, de vegades, ha estat considerat el fundador de la lingüística moderna, un títol que es disputa amb Humboldt.
Per a Herder, la llengua és l’acte que millor distingeix l’ésser humà com a animal racional. El llenguatge suposa riquesa cultural, perquè tot i ser un acte comú a tota la humanitat, el geni creador és diferent a cada lloc i en cada època. A la seva obra Idees per a una filosofia de la història de la humanitat (1784-1791), assegura que l’home és una “criatura de la llengua”, ja que el llenguatge és un mitjà per expressar els sentiments i per fixar les seves fluctuacions; i, fins i tot, arriba a afirmar que tots els avenços humans es produeixen mitjançant la llengua.
Avui, la literatura és entesa com un organisme únic i global que està en constant diàleg, i Herder ja ho insinuava. Diu que és a través del llenguatge com la humanitat estableix lligams, perquè aconsegueix que l’ànima i el pensament del primer home estigui en contacte amb l’últim. I conclou dient que “és el llenguatge qui ha fet possible una història de la humanitat, en formes hereditàries del cor i de l’ànima”. És amb el Romanticisme que la literatura popular (contes, rondalles, cançons, etc) pren més força, ja que suposa l’arrel de cada poble, les primeres manifestacions artístiques, aquelles que identifiquen un grup de persones amb un indret concret.
Article publicat a El Temps el febrer del 2009
