“Hem tocat fons”

Nou dia en què hem hagut d’aguantar l’espectacle del desgavell entre Esquerra i Junts per Catalunya que s’arrossega de l’acord entre postconvergents i socialistes a la Diputació de Barcelona. Els republicans han mogut fitxa i han ofert la presidència de l’ens a JxCat tot i doblar-los en diputats, a canvi que es desdiguin d’aquest acord amb Iceta. El partit de Puigdemont, però, ha dit que aquest és un oferiment trampa i que, perquè sumi, ha de comportar com a mínim una abstenció gens assegurada dels comuns. Continuen mantenint el compromís amb “els del 155”, com ells mateixos anomenen els socialistes, i continuen exigint a ERC que desfaci acords municipals amb no independentistes que els barren l’alcaldia. És pràcticament impossible que tots dos s’entenguin, així que la Diputació quedarà a mans de l’antiindependentista Núria Marín, i els postconvergents li donarà suport i entrarà al govern. Parlant de governs, el de Torra cada vegada s’aguanta menys. La paràlisi provocada pels simbolismes diversos i el judici del procés, i per la manca de pressupostos té un nou problema afegit: la fragilitat màxima entre els dos partits que el sustenten. En paral.lel a les garrotades en públic, Puigdemont va reunir-se discretament a Ginebra amb representants de partits i entitats, i una de les idees sobre la taula és la d’un nou referèndum l’1 d’octubre de 2020. Una proposta que, com el Dietari comentava ahir, ni va trempar els partits, ni la ciutadania la veuria amb bons ulls per falta d’utilitat pràctica. Elsa Artadi ho reconeixia aquesta mateixa tarda, parlant sobre la unitat independentista: “Hem tocat fons”. Això només deixa una bona notícia: a partir d’aquí, cap a dalt, i si només ha de ser amb unes eleccions al Parlament aquesta tardor, doncs som-hi.