Una de les idees que sovint em ve al cap al Parlament Europeu, mentre faig la meva feina de diputat, és que la independència de Catalunya passa per treballar molt, i per treballar molt bé. A Brussel·les veig de prop la maquinària potentíssima de l’Estat espanyol: ho veig amb l’Oficina de la Representació espanyola a Brussel·les, que té quatre-cents treballadors; ho veig amb la quantitat de diputats espanyols que hi ha al Parlament Europeu, que els dóna accés a centenars d’assessors; ho veig amb la presència dels representats de l’estat a les reunions que de debò importen, les del Consell europeu, i un llarg etcètera. D’altra banda, nosaltres, els diputats catalans, tan sols som 7…
Com que ens enfrontem a un monstre d’unes dimensions colossals, en concret, a tot un estat, la nostra arma ha de ser treballar al màxim i, al mateix temps, ser excel·lents. Per això m’ha agradat que l’Aina Requena, del butlletí Esquerra Nacional del País Valencià, titulés l’entrevista que em va fer d’aquesta manera: ‘No tenir estat ens obliga a treballar molt i a treballar bé‘.
