M'he posat a escriure abans que els nostres germans catalans puguin votar. Segur que hauran pogut exercir el dret que tenien a decidir el seu futur. Acaba el trist espectacle oferit per la decisió o indecisió del Govern espanyol, que no ha fet res més que responsabilitzar-los de totes les decisions que prenien per poder exercir uns quants dels valors humans més preciats, com són el de llibertat de decisió, de reunió i d'expressió. Hem assistit a un desplegament de forces policials amb la intenció de fer por al poble que s'ha cansat de viure subjugat. Els espanyolistes han acusat des de fa estona les forces educacionals catalanes de rentar el cervell a les criatures. Han volgut suposar que les persones que defensen els seus drets quan són adults és perquè varen ser manipulats quan anaven a escola i no se n'han volgut adonar que eren ells els principals manipuladors del poble espanyol. Esper que demostrin que el fet que el resultat de l'educació sigui un poble que defensa els seus drets, sigui una educació equivocada i, que, en canvi, el fet que el resultat de la seva educació i manipulació dels mitjans, sigui la causa que quan en un poble o ciutat se sap que un destacament de la guàrdia civil o la policia nacional ha de partir cap al Principat, disposat a complir les ordres que impedeixin que aquell poble pugui exercir els seus drets, que els veïns del poble acudeixin a acomiadar-se, s'acaramullin a les voravies i els acomiadin al crit coral de “¡A por ellos!” Què significa aquesta expressió que han aconseguit que utilitzi part del poble espanyol? Que els facin la guerra?, que lluitin?, que els facin la vida impossible?, que aconsegueixin que no puguin exercir els seus drets? Quina escola ha educat millor? la que ensenya a lluitar en la defensa dels seus drets o a la que ensenya a lluitar per impedir que uns altres puguin exercir-los, pel sol fet de ser humans?
Ja sé que a continuació arriba el fet de fer servir la llei per anar contra el poble i que el poble que no compleix la llei, queda fora d'ella i entra en el terreny de la delinqüència. El que no ha ensenyat el Govern espanyol al seu poble és que les plantes naturals tendeixen a créixer al seu aire i amb total llibertat, i que quan es fa un jardí en forma de laberint, les parets del qual són tanques formades per plantes, necessiten que un jardíner contínuament hagi d'estar tallant branquetes que han sortit de mare, ja que aprofiten tot el seu aliment i la vida que tenen per créixer en qualsevol direcció. Plantes naturals que usen de la llibertat natural. El Govern espanyol envia policies i guàrdies civils per impedir que els homes creixin en total llibertat, i que exerceixin els seus drets. Esgrimeixen les lleis (tisores de podar) per impedir les llibertats que tenim els humans, si vivim, ja que sembla que esperen que no respirem i així no els incomodarem.
Vivim un temps històric, crec que el més important que m'ha tocat viure: hem conegut on eren els residus del franquisme o un franquisme pur, que va sobreviure a la transició i que no va sortir ni per la porta de davant ni per la porta del darrere del poder, Hi estan ben enquistats. També hem conegut unes persones, les que ostenten el poder al Principat de Catalunya, que han defensat els interessos del poble per sobre dels seus propis. També hem pogut conèixer voluntaris, disposats a defensar-se de tanta maldat, perquè només es pot qualificar així el fet d'actuar dictatorialment i acusar-te que ets tu el qui ho fas, amb l'esperança que si són ells els que ho diuen primer és perquè tenen raó i no fan més que usar una estratègia endimoniada per mantenir els seus votants en la inòpia. Hem vist un poble que ha tornat sortir al carrer de manera pacífica i controlada, però de manera ferma i convençuda. No hi ha hagut ni el més mínim aldarull, i si n'hi ha hagut algun, caldria investigar si eren activistes pagats, contractats i professionals per fer-ho, perquè s'ha intentat que la violència desqualificàs el fet tan democràtic com és el de voler decidir el seu propi futur. També he sabut que una persona adolescent i no informada massa en qüestions polítiques en esser interrogada sobre què pensava del procés i de tot el que passa al Principat, quan es pensava que faria una contestació vicària i adequada a l'opinió contrària existent i creada pel Govern i els mitjans de comunicació espanyols. Doncs la seva resposta al seu pare divorciat va ser: Què hauries fet tu, si quan et vares voler divorciar, no t'haguessin deixat? I encara va continuar: Si els catalans volen separar-se d'Espanya, ho han de poder fer.
No vull deixar de referir-me a les ganes de vomitar que he tengut cada vegada que sortia qualque representant del Govern espanyol i es dedicava a amenaçar els organitzadors catalans. Tot això en conjunt em feia pensar en quina democràcia teníem, i que es notava un gran ressorgiment del franquisme, que mai no havia mort. Esperem que la majoria de catalans hagin aconseguit el que desitjaven. El que havia escrit abans del diumenge s'ha confirmat avui amb la violència desbocada de la policia estatal i la guàrdia civil per impedir exercir el dret de votar. És un insult a la democràcia haver de sentir tots els partidaris de l'actuació dictatorial del govern, dir que han hagut de fer el que no volien fer. En 3 o 4 hores han causat més de 40 ferits, i després parlen de fractura. La fractura que han causat avui segur que no té cura.
