Han tornat els grisos?

 
 
            Sembla que torna la foscor del temps de la dictadura franquista, que és la que conec. Una pluja de cops de porra, potades, cops i empentes per a estavellar persones contra cotxes i contra la paret, amb una violència tan extraordinària que no té res a envejar a la que usaven els policies dels anys setanta, quan el dictador era ben viu i les seves directrius eren clares i rotundes. Qualsevol equivocació en el sentit de la lliure expressió et podia dur a la forca, pena de mort que el dictador no solia perdonar mai. Contemplar aquesta violència repugna la ment de qualsevol persona que cregui que viu en una democràcia.
 
            Ja sé que existeix tota una tropa de defensors de les actuacions del partit en el poder i de la seva policia, però als que ho hem vist no ens poden enganar. Com poden dir que va ser una resposta a una provocació? Els estudiants, crec que molts eren d’Institut, protestaven, es manifestaven pels retalls soferts per un govern, uns governs, que són els que ens han duit a aquesta situació insostenible. Aquests governs que han malversat els fons públics, que han gastat els doblers d’unes quantes generacions, quan no tenien cap necessitat de fer-ho, ara envien la policia a reprimir violentament les persones pacífiques que han gosat protestar per les decisions de retallar a l’educació, la que representa el futur, la que manipula el govern, la de la falsa llibertat d’elecció, la que no interessa als governants.
 
            No senyors del PP, no senyors votants del PP i aspirants a algun càrrec o lloc de treball afavorit pel partit, la policia va carregar contra totes les persones que varen trobar per davant. I si els estudiants no es movien, o estaven quiets, va ser la policia la que se’ls va tirar al damunt, i si podien els trepitjaven. Segur que diran moltes mentides, però les càmeres de televisió, les pel·lícules fetes, si no són manipulades, si no són declarades il·legals, podran aclarir i aclareixen uns fets tan brutals. Que alguna persona vulgui defensar aquesta barbàrie demostra la casta de persona que és. És necessari superar la mediocritat i estultícia dels discutidors de Tele5 o dels participants en concursos semblants al “Gran Hermano”. És necessari sortir de l’analfabetisme i deixar de mirar els fets com els mira un aficionat d’un determinat equip de futbol, que sempre només veu tots els fets que ocorren al camp favorables al seu equip.
 
            Hem pogut contemplar actes d’aquesta casta a altres països, per exemple a Grècia, o a Egipte, o a Síria, o a altres indrets. Sempre que he vist que els manifestants es dedicaven a rompre mostradors de botigues, pegar foc a cases, cotxes i contenidors i a atacar la policia amb pals i pedres de gran mida, sempre he cregut que les persones que feien això es mereixien una càrrega contundent de la policia que els impedís dur endavant aquests actes vandàlics; però avui i ahir he vist per diferents televisions unes imatges horribles d’unes càrregues sense contemplacions, trepitjant una persona i atacant famílies que passaven per allà i que no tenien res a veure amb els manifestants, persones adultes i de la tercera edat, pares, mares i padrines, que sense adonar-se es varen veure empeses de mala manera per la policia, una dona que volia ajudar les persones ferides i que cridava fort que era metge, era empesa i tirada pel terra, com si d’una delinqüent es tractàs.
 
            Que sortís després la delegada del Govern de la qual es demana la dimissió a dir que havia estat una intervenció normal de la policia davant un acte de desobediència, ens fa dubtar del seny d’aquesta persona; que sortís una altra persona, no sé si responsable de la policia, que explicàs que la policia havia actuat com es fa davant un enemic, declarant els manifestants com els seus enemics, i que anàs pegant tocs de puny o amb la mà plana damunt la taula dient que davant la situació creada els havien ofert la resposta adequada i que encara els quedaven més dispositius (armes?) per poder utilitzar, però que la contundència havia estat necessària. Tot això fa molta de por. Aquest Govern ha perdut el seny i la raó. Si no hi ha unes quantes dimissions o cessaments, haurem de pensar que la democràcia corre un greu perill. Si les manifestacions fins ara no han estat violentes, això pot provocar que a partir d’ara comencin a ser-ho. S’equivoquen quan actuen i creuen que reprimint violentament faran que la gent en prengui nota i es faci por. No volen creure que la violència crea més violència. Llàstima de tenir un tan mal govern, si permet que torni el comportament dels grisos!