Ha passat el temps de la pedagogia

Tinc el mal costum de llegir de tant en tant el blog d’alguns col·legues historiadors  i tanmateix  amics. Un d’ells, el nom del qual prefereixo reservar, comentava que  caldria anar a Madrid amb una llibreta amb els greuges anotats, per tal d’explicar per quins set sous els catalans sempre  estem protestant i reivindicant.
Certament, tots portem un mestre incorporat i ens agrada ensenyar al que no sap. Si, per dir alguna cosa, la meva filla em pregunta on queden   Atenes o Brussel·les, jo tot orgullós li mostro. A més, al fer-lo, no em negareu que hi ha un puntet d’orgull, de tenir un coneixement que l’altre no en té.
Ara, i continuant amb l’exemple, si la meva filla em pregunta on és la lluna, i després de cinquanta-dos  cops de mostrar-li amb el dit el disc  blanc i rodó, de  posar-li les fotos de les que disposem a Internet, i de treure l’atlas més actualitzat,  em diu, però papa, vols dir que no te l’inventes tu?, jo ja em preguntaria si val la pena continuar amb la meva pedagogia. Probablement la meva alumna no tingui cap interès en saber si la lluna existeix o no, i, si  gratés una mica, encara arribaria a descobrir que, per no sé quina raó, li fa nosa.
Amb la pedagogia als espanyols passa el mateix. Després de no se quants intents d’anar plegats en reivindicacions democràtiques, des de les insurreccions liberals del dinou fins avui dia, després de no sé quin nombre d’ambaixades a Madrid i altres ciutat de l’Estat a explicar la nostra realitat, encara avui  ens miren sorpresos. Voleu dir, s’exclamen, que no exagereu?
I això, els  honestos i ben pensats. Si  tires cap als radicals, els ultra nacionalistes espanyols que estan en contra dels nacionalismes, les bajanades que es poden sentir fereixen la sensibilitat.
Només la darrera setmana. Com que les coses en qüestió de petrolis van  mal dades, ja comentarem un altre dia els motius, el Govern espanyol decideix estalviar consum de  combustible  i  baixar el preu de Rodalies per fomentar-ne l’ús del transport públic. Fins aquí tot correcte. Ja m’està bé que baixin els preus de les coses, i que fem quelcom per una  mobilitat ambientalment sostenible. Però obliguen l’administració catalana que no ha rebut encara  els diners que han d’acompanyar els traspassos a baixar el preu del bitllet,  de manera que  paguem nosaltres la seva decisió,  presa sense consultar prèviament  als  tenedors de part dels trens que l’han d’aplicar.
A més, han decidit que hem de reduir el nostre dèficit públic. Bé, però no ens parlen de quan se’ns transferiran els  més de 1000 milions d’euros del fons de competitivitat que ens corresponien segons llei.
És a dir, encara hem d’explicar i fer pedagogia de  perquè  protestem davant  un fet objectiu: la llei que hem de complir nosaltres, no és d’aplicació per als Governs espanyols.
Aquest és un exemple. Ens podríem referir a les continues traïcions a les promeses fetes. O de la voluntat de crear un conflicte lingüístic per part de gent que no pot suportar la convivència simplement normal a Catalunya. Els diners que surten i no tornen. En fi,  el que vulgueu.
Mentrestant alguns encara volen fer pedagogia. No sabria dir  si es tracta d’ingenus, somiatruites, o és que no tenen d’altres quefers. Jo a aquesta alçades, ja sé que, com  la meva filla,  no tenen cap interès en saber on és la lluna. Tot i que la tinguin al davant dels ulls.