Un dels setze jutges ens acaba de deixar. Connecteu els seus enllaços
i aquesta cançó:
No fa gaires anys (1970) http://enricbarbat.net/?page_id=465
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
amb pantalons curts fèiem gresca pel carrer
els carrers del barri, la cartera sota el braç
omplíem de xivarri amb tants amics que ja he oblidat
tres “bisontes”, la pesseta, fumats al safareig
pripera pipada i també primer mareig
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
tendres enyorances que em deixaven el cor ple
les noies amb qui parlava, boires en el cor
omplien les nits de nostàlgics somnis d’amor
la primera dona nua i el primer desitg
l’amic que aconsella i el primer sotrac al pit
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
corria i saltava sense perdre mai l’alè
la meva petjada volia fer-la important
vosaltres amb mi i jo amb vosaltres endavant
ara sols vull que visqueu tres minuts d’il.lusions
quan escolteu alguna de les meves cançons
ara ja és moment de dir la infància queda lluny
com desde la mar la terra poc a poc s’esmuny
