Ha incomplert el programa sobre “educació” el Partido Popular? (I)

 
            N’hi ha d’aquests que es divorcien del seu nom quan escriuen que diuen que amagam veritats. Se suposa que quan es denuncia el delicte d’una persona, aquesta no ha omplert la seva vida amb un rosari de delictes. Per tant, no es denuncien les coses ben fetes, si n’hi ha, sinó que es denuncien els incompliments i les mentides. Si el PP menteix més que no parla, se l’ha de denunciar, i això és el que intent fer. Per tant, ara analitzarem el programa electoral de 2011 sobre educació, que va ajudar a fer la majoria absoluta a José Ramón Bauzá i analitzarem també els compliments i els incompliments, tot des del meu punt de vista, després d’haver dedicat tota la meva vida a aquest tema, l’educació a la família i a l’escola.
 
            La primera proposta que varen fer era la següent (ho escriuré tal i com ho tenen a la seva pàgina web, únicament i exclusiva en espanyol): UNA EDUCACIÓN FRUTO DEL CONSENSO: ACUERDO EDUCATIVO EN LES ILLES BALEARS. Es pot comprovar el consens que han tengut. És suficient llegir les actes fetes per la Conselleria de les reunions tengudes amb els comitès de vaga, d’una vaga generalitzada i seguida per tota la comunitat educativa i que encara no ha estat desconvocada. Només hi ha hagut dissens i desacord educatiu a les Illes Balears. Tot el contrari del que havien promès. Per tant, feina desfeta.
 
            La segona proposta va ser: UNA EDUCACIÓN DE CALIDAD. Han atacat obertament i sense complexos l’escola i el professorat, han enviat ordres a l’escola de persones, consellers i conselleres, que no en tenien ni idea, d’educació. Si l’escola no ha davallat el seu nivell de qualitat, ha estat gràcies a la gran professionalitat de les persones que hi treballen. I si es tractava d’introduir les tecnologies de la informació i de la comunicació, el Govern del PP no ha fet res. Si s’ha fet alguna cosa, ha estat gràcies, una altra vegada, a la qualitat dels i de les docents de les Illes. Més feina no feta.
 
            La tercera proposta: UNA EDUCACIÓN EN LIBERTAD. Explicaven que això significava llibertat d’elecció de centre. Una mentida rere una altra, i cada una tan grossa o més que l’anterior. Només uns pocs poden escollir anar a l’escola pública del barri o a la privada que volen. N’hi ha que no caben ni a la pública del barri on viuen i no tenen possibilitats d’acudir a una privada o privada concertada. Així que, llibertat només per a ells.
 
            La quarta proposta: UNA EDUCACIÓN BASADA EN CRITERIOS DE EXCELENCIA, EN EL RESPETO Y EN EL ESFUERZO. Els criteris d’excel·lència, respecte i esforç s’han aplicat sempre. Això és l’educació que s’ha impartit durant el quasi mig segle que m’he dedicat a l’ensenyament. El que ha passat durant aquesta legislatura és que el Govern ha perdut el respecte a la comunitat educativa i especialment, al professorat. La diputada del PP, portaveu d’educació, ha faltat al respecte contínuament: ha afirmat que s’ha obligat a molts professors a posar-se la camiseta verda i també a fer vaga en contra de la seva voluntat. Ha amenaçat els pares que no duien els fills a l’escola, perquè donaven suport a la vaga, que els podien llevar la custòdia dels fills, i s’ha atrevit sense vergonya a copiar una campanya contra els maltractadors per dir que a molts mestres se’ls hauria de treure la targeta vermella. El president del Govern, José Ramón Bauzá ha acusat el professorat de manipular l’alumnat i d’obligar a fer immersió a l’escola, quan tot el que s’havia aconseguit durant els darrers més de trenta anys suposava excel·lència, respecte i esforç; ha arribat aquest Govern del PP per destruir tot el que s’havia aconseguit. Una altra vegada, feina desfeta.   
 
            La cinquena proposta:  UNA EDUCACIÓN CON MODELO LINGÜÍSTICO ABIERTO Y FUNCIONAL.Això ho explicaven dient que els pares podrien elegir entre les llengües oficials, en quina volien que aprenguessin els seus fills, perquè en acabar l’escolaritat obligatòria dominassin les dues llengües, i una llengua estrangera, en el marc comú de referència europeu. Això és el que passava i on s’havia arribat durant els 30 anys i escaig d’experiència docent. Després de demanar als pares quina llengua volien com a llengua de l’escola, quasi tots els pares varen escollir el català. Llavors varen rebre ordres de la FAES i dels que odien la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana, i varen inventar l’espifiada del TIL, que no apareixia per enlloc del programa electoral. Voleu mentida més gran que aquesta? En un altre article coneixerem les cinc propostes restants.