Encarem un 2018 molt dur i difícil, amb un panorama enormement pessimisme i dessolador. De fet, les conseqüències de l’aplicació “salvatge” de l’article 155 de la CE , les pagarem de manera contundent enguany. A més, en la qüestió social, la gran majoria dels qui han votat una opció dretana, assimilacionista i fanàtica (però amb molt bona imatge mediàtica/artificial) encara pagaran més cara una regressió repressiva –social, econòmica, democràtica i humana- que ens pot situar clarament en un escenari polític de franquisme tardà de fa més de quaranta anys
La percepció política catalana de l’actualitat quotidiana és d’un retrocés en tots els àmbits. La qüestió nacional es troba totalment bloquejada . El colonialisme i l’imperialisme espanyol ho té tot controlat, mitjançant una “democràcia” autoritària que ha provoca la mort defnitiva de la separació de poders. El pacifisme catalanista/ independentista es troba totalment esmaperdut; fins i tot, ja estem copsant els primers indicis de la Síndrome d’Estocolm col•lectiva. És molt important tenir present -i s’ha comprovar empíricament- que l’Estat espanyol és neofranquista i molt mentider en el sentit que ha incomplert el principi que es deia, es manifestava, en els anys de terrorisme en el País Basc, segons el qual en absència de violència es podia defensar qualsevol idea política. Això s’ha comprovat, amb dolor i angoixa, que era/és completament fals. A més, considero que en un futur proper aquesta violència antiga -d’arrel castellanista- es pot incrementar amb la màxima impunitat.També s’ha comprobat que la superestructura de l’Estat espanyol és completament racista i supremacista: encara té incrustada en el seu cervell la mentalitat del “dia de la raza”. Per altra banda, en la qüestió social, la gent del carrer encara va més perduda. El PP i Ciutadans, formen un binomi ultrajacobí i ultraconservador inexpugnable, teledirigit des de l`aristocràcia castellana de mentalitat dels segles XVII i XVIII . A més, aquest binomi reaccionari podriem dir que és la opció goverrnant més crorrupte i, alhora, més dretana i antisocial de tota Europa . En síntesi, ens trobem en un gran atzucat en què no se li veu cap sortida. Veurem en els propers dies que succeeix amb la investidura del President Puigdemont;.De tota manera ha arribat l’hora de resistir, persistir i restaurar la democràcia i les institucions de casa nostra. Ho podem portar a terme. Ës una tasca, una responsabilitat col•lectiva .
