Estem vivim uns moments, molt intensos i interessants, que poden marcar, definitivament, el nostre esdevenidor col•lectiu . Són uns moments autènticament històrics que haurien de significar que l’any 2014 ja fos, definitivament, l’any de l’inici de la llibertat nacional de debò per a Catalunya; l’any que hauria de marcar l’avenç definitiu cap a la sobirania plena . Però compte, encara que sembli que anem bé, i anem força bé, ja que segons totes les enquestes l’opció a favor de la independència, l’opció a favor d’un Sí en majúscules, clar nítid i diàfan, cada dia guanya adeptes, cada dia avança més en totes les capes socials i indrets territorials de la nostra estimada nació catalana; no ens em podem fiar : encara ens cal més enfortiment : ens cal un enfortiment quantitatiu i qualitatiu. Encara és necessari arribar a tots els racons del país per convèncer més catalans dubtosos. Encara hem de fer molta més feina i, sobretot, pedagogia, per arribar a tots els indecisos possibles i explicar-los que el procés sobiranista no va en contra de ningú, sinó que és quelcom a favor d’una millora general del país en el seu conjunt .
En aquests moments, a finals del 2013, el terme històric implica que hem de començar a prendre decisions històriques; però és clar, per consolidar aquesta opció, abans és necessari que ens enfortim de debò . Què el pensament i la ideologia independentista agafi múscul i arreli arreu del país; i també, si és possible, que s’internacionalitzi, més i millor, pels quatre punts cardinals d’arreu del planeta. Tot això és cabdal perquè ja estem veient com, des de societat civil, es demana als partits polític diligència, celeritat i concreció . De fet, l’anomenada, Declaració de novembre de l’ANC i la proposta de pregunta : “Vol que Catalunya sigui un Estat independent “, és un exemple palmari d’aquesta exigència i pressió – molt legítima – als partits polítics catalans, per tal d’anar al gra. Doncs bé, al meu entendre, això és positiu pel país, això és just, necessari i molt adient; perquè, és clar, tenim alguns polítics adormits i d’altres dubtosos; i el pitjor de tot, uns quants que treballen per l’unionisme, per l’espanyolisme assimilacionista, però d’una forma oculta i, dia rere dia, ens ofereixen bou per bèstia grossa. Cal dir també, en veu alta, que tots els polítics catalans no són iguals; de fet, una destacable majoria està compromesa amb el procés, es mulla de debò pel país; ara bé, al meu entendre, ha arribat l’hora de desemmascarar als dirigents polítics que, o no han entès el que està succeint o es posicionen als antípodes de la defensa dels interessos de la nostra nació catalana .
En síntesi, travessem moments clau per al futur de la nostra estimada nació catalana. Ja hem cremat moltes etapes, però ens calen més blindatges, per tal de fer possible que el procés sigui totalment irreversible .Ja sabem que vivim en un país amb graus diferents de consciència nacional; no obstant això, per assegurar l’objectiu de la independència, amb tots els ets i uts, ara i aquí és imprescindible un enfortiment quantitatiu i qualitatiu, social i territorial, de tot el corpus polític de l’independentisme .Aquest reforç ideològic i moral és el que ens ha de permetre assolir satisfactòriament les nostres fites en un 2014, en què res no serà fàcil.
