Gustau Muñoz, Jordi Martínez de Foix, Agustín Rueda i tantes víctimes de la Transició al Congrés (I)

  Dimecres hi tornarem. En el plenari del Congrés dels Diputats plantejarem una interpel·lació urgent amb el ministre  Jaúregui  per tal de tornar a qüestionar la reparació de les víctimes, de totes les víctimes. Una interpel·lació permet un debat cara a cara (govern i Esquerra) durant quinze minuts que dóna lloc a la presentació d’una moció en el Ple la setmana següent on tothom s’ha de posicionar i votar.
Què hi plantejarem? En primer lloc, el debat de les víctimes de la Transició, fins ara absents i absolutament oblidades.  Ara, que en el Congrés dels Diputats s’està tramitant la nova llei de reconeixement i protecció integral a les víctimes del Terrorisme ha arribat el moment, perquè ha de quedar clar que entre els anys 1975 i 1983 moriren 591 ciutadans a l’Estat espanyol, més enllà dels milers de persones ferides, com a conseqüència de la violència política, més o menys institucional. Cal, doncs, equiparar-les totes. Es l’hora que l’administració espanyola repari la memòria i faci justícia a l’anarquista Agustín Rueda, minaire de Sallent assassinat a cops a la presó de Carabanchel l’any 1978, la del jove independentista Gustau Muñoz,  mort a trets de la policia al carrer Avinyó l’11 d’aquell mateix any, la mort mai no aclarida de Jordi Martínez de Foix o  la de Yolanda García, estudiant de Formació Professional segrestada i morta per elements d’ultradreta. I la d’un llarg llistat de víctimes ignorades.  Ho afirmem sense embuts: per molt que faci un Estat democràtic per les víctimes de la violència política, vingui d’on vingui, sempre serà poc, si es té en compte la magnitud del dolor personal i l’exigència  de  reconciliació i d’enfortiment dels valors democràtics en la nostra   societat. No obstant, la primera condició, condició sine quan non, és el reconeixement de l’existència de les víctimes, de totes. I, avui encara no som en aquest escenari.
Atenent al fet que hem mantingut tantes diferències respecte a la Llei de la Memòria, aprovada amb el vot contrari d’Esquerra,  plantejarem altres qüestions, que en la conjuntura actual podrien resoldre’s perquè s’estan legislant en paral·lel lleis o regulant normatives que bé podrien servir de suport o ganxo per  resoldre-les. n Això sí, si existís  voluntat política per part de l’esquerra espanyola, que és el que es tracta arrencar-los-hi.
En primer lloc, aconseguir que canviïn d’opinió en el Senat i s’avinguin a donar-nos suport a l’esmena d’Esquerra per possibilitar poder canviar  els assentaments del Registre Civil on ciutadans afusellats per Franco apareixen com a morts en defensa del Glorioso Alzamiento Nacional. D’igual manera plantejarem la necessitat de modificar el Reials Decret de 1803/2008 que impedeix que els ciutadans assassinats per la Dictadura abans de 1977 puguin acollir-se als beneficis de la llei si haguessin pertangut a organitzacions armades, la qual cosa significa, per exemple, que els familiars de Puig Antich puguin acollir-s’hi. En tercer lloc, no acceptarem la resposta  donada per Rubalcaba en què deixava clar que no es durien a terme les exhumacions de les restes dels republicans enterrats al Valle de los Caídos per raons “tècniques·. Es del tot inacceptable i insultant. Si als EEUU s’estan exhumant les restes dels morts de la Guerra de Secessió, com podem admetre una resposta tan vergonyant! Si és car, que ho diguin. Per cert, plantejarem que caldria demanar aportacions econòmiques a les empreses que es beneficiaren del treball dels esclaus republicans.
 
I, finalment, proposarem la creació d’una Comissió de Juristes independents que resolgui el conflicte jurídic provocat per part de la Fiscalia General de l’Estat arran de la  resposta donada a la demanda del govern de la Generalitat de Catalunya d’obrir un procés de revisió/anul·lació de la sentència del President Companys en què conclou que la declaració d’il·legitimitat és  equivalent a l’anul·lació.  Resposta totalment contradictòria i absurda, tal com s’ha demostrat des del moment que el Tribunal Militar de Barcelona es nega a lliurar els certificats d’anul·lació a pesar de la conclusió de la Fiscalia.
 
Dimecres us informarem del contingut del debat.