Guim Puig ( Actor )
Actualment interpreta a en Lluc Ferrer a la sèrie les de l’hoquei però Guim Puig te molt clar el que pensa i ho sap expressar
En aquesta entrevista en ha fet alguna confessió ben curiosa
“He après que els nervis serveixen per menys coses de les que necessitem. A canalitzar-los molt més.”
-En quin moment vas saber que volies ser actor ?
Era a primer de batxillerat quan vaig decidir tirar cap aquest món. Però tot neix d’abans. Des de petit que he estat en un grup de teatre amateur del poble, on ja veia que aquesta afició m’agradava molt. Més tard, després del batxillerat vaig formar-me professionalment com actor a l’estudi Nancy Tuñon i Jordi Oliver a Barcelona.
– Què et van dir a casa ?
No he pogut tenir més sort amb els de casa, són entre moltes altres coses els meus referents. Són ambaixadors de la frase “ has de fer el que t’agradi “ i a mi m’encanta. M’ho han posat sempre molt fàcil i els hi agraeixo molt.
-Ets tímid o més aviat tranquil ?
Crec que cap de les dos coses, sóc antònim de les dues paraules però s’hi m’hagués de decantar diria que tímid..
– Fas col·lecció d’alguna cosa ?
De mitjons, m’agraden molt els mitjons. En tinc molts perquè m’encanten! Quan el numero de dia és parell em començo a posar els mitjons per la banda dreta, quan es imparell per l’esquerra. Manies.
– Com vas rebre la proposta de protagonitzar l’espot contra la violència masclista Dona- Dóna ?
El concurs es realitzava a Vic, just al costat de casa i amb un amic que sempre acostumem a treballar junts vam dir; i perquè no? Ens ho vam passar molt bé, ho recordo molt sovint.
– Com vas arribar a la sèrie les de l’hoquei ?
Feia molt de temps que sabia que rondava un càsting que compaginava l’hoquei i la interpretació i portava molt temps al darrera, apretant a la representant de que seria molt guay. Són probablement dues de les coses que més m’agraden juntes i tenia que accedir a fer les proves. Va ser una mica embolicat perquè en aquell temps freqüentava més Madrid a l’estar rodant 45 revoluciones però tot es va posar a lloc i vam poder fer-ho. Molt molt molt feliç.
– En què us assembleu el Lluc i tu ?
Pràcticament en tot. Al veure durant els assajos que coincidíem en moltes coses vàrem decidir apropar-lo encara més a en Guim. S’assemblen tant que comparteixen mitjons. En Guim els hi deixa.
-Tu com a Guim Puig què li diries al Lluc sobre la relació que té amb la Janina ?
Desperta Pixixi!!
– Estàs a favor del feminisme tot i ser home ?
Si
– Consideres les de l’hoquei una sèrie feminista ?
Si, ho considero. Sobretot oportuna. Estimo molts valors dels que toca. Espero, per això, que passi el temps i com a societat haguem madurat en mil aspectes més i ens la tornem a mirar pensant que moltes de les trames ja les tenim superades.
– Toques l’ukelele i cantes, també escrius cançons ? creus que series un bon cantautor ?
He escrit 5 cançons, tard o d’hora sé que les voldré ensenyar. Potser m’he de comprar una veu però ho provarem. Ja donarem pistes!
– Com va ser l’experiència de rodar sota l’aigua en un vídeo clip d’una cançó de Cesck Freixas ?
La més difícil i alhora especial que he fet. En Cesk és com si fos de la família, l’hem escoltat molt a casa. El meu primer concert que vaig anar va ser d’ell amb la meva mama. No ens coneixíem fins aleshores i em va fer molta il·lusió que m’arribés a les mans aquesta feina.
– Quins són els teus gustos musicals ?
Escolto molt de tot, m’agrada molt la música. Actualment escolto una música més indi/rock/folk una mescla de tot! Jhonny Cash, Vetusta Morla, Lumniers, Love of Lesbian, David Bowie…
– Què has après de la sèrie de Netflix “45 revoluciones” ?
He après que els nervis serveixen per menys coses de les que necessitem. A canalitzar-los molt més. Tot passa per algun motiu. Aconseguir fluir una mica més i viure el moment. Vaig fer nous amics i m’ho vaig passar teta.
– Què opines sobre el conflicte Catalunya – Espanya ?
Que espero que sigui història. Molta corbata i molt poca vergonya.
Fotografia cedida per : Guim Puig
