L’11 d’abril de 1963, Joan XXIII publica l’encíclica Pacem in Terris, en què adreça “a tots els homes de bona voluntat” una crida a la pau, basada “en la veritat, la justícia, l’amor solidari i la llibertat”. El règim nacionalcatòlic espanyol, però, la titlla de “subversiva”.
Uns anys després, l’antic règim encara cueja. En plena transició, el terror blanc (encapçalat per l’Alianza Apostólica Anticomunista) ataca els moviments democratitzadors. Així, per exemple, entre el 1975 i el 1980, grups espanyolistes actuen a Euskadi amb un balanç de 500 atemptats, 38 morts i 128 ferits.
Als Països Catalans el terror també hi és present. El 6 d’octubre del 1977 mor assassinat el jove alacantí Miquel Grau mentre penja cartells que convoquen a la Diada del País Valencià. De fet, el blaverisme neix vinculat a l’extrema dreta per combatre la recuperació nacional del País Valencià i la idea de Països Catalans. I els seus procediments són els mateixos que a Euskadi: bomba a l’estadi del Llevant abans de la Trobada dels Pobles del 1976, bomba a la casa de Sanchis Guarner i dues bombes a la casa de Joan Fuster (1978 i 1981).
La matinada de l’11 d’abril del 1993, a Montanejos (l’Alt Millars), Guillem Agulló és assassinat per joves d’extrema dreta. I, significativament, tots els partits polítics condemnen l’atac menys el PP i Unió Valenciana.
Des d’aleshores, poques coses han canviat. El record i l’esperança continuen sent les nostres millors armes. I, en aquest sentit, diversos grups de música han reivindicat la memòria de Guillem amb cançons com: “No tingues por” d’Obrint Pas, “Company Guillem” d’Opció k-95, “11 d'abril” de Greska, o “Soldats catalans” d’Orgull Roig.
No estem sols, no tinguem por. Sempre anirem obrint pas!
Publicat a l'Avui l'11 d'abril del 2008
