Són els que rematen el seu argumentari amb tota casta de mentides, intenten arrodonir les seves afirmacions amb frases convenients als seus interessos, tant si són vertaderes com falses. Fa molt de temps que escric, i he intentat no caure en aquest estil tan llastimós de mentir, una vegada i una altra, sense alterar la respiració. Per això he fugit del dogmatisme, com si fos una mala malaltia. També em molesten els que em volen jutjar sense conèixer-me, i molt més si usen les mateixes tàctiques que els partits als quals critic, és a dir, les tàctiques d'ornamentar-se amb frases estudiades, la major part de les les quals són mentida. Per això i fent el que s'aconsella que no es faci, tractaré el que diu un comentarista. Sempre s'ha dit que no s'havia de fer cas dels comentaris, que això era donar-los una falsa importància, i a mi aquesta qüestió no em fa fred ni calor. Solc llegir els comentaris i els faig el cas que estim oportú.
Aquesta vegada, parlaré d'un comentari que ha firmat un tal “colom bo”, un pseudònim que ja va definint el personatge, que queda retratat amb la seva intervenció.Tant me fa si signa colom com si firma corb. Crec, encara que ell no ho cregui, que és quasi una generació més jove que jo, així que no coincidirem en la visió del temps, encara que sí conec el temps en què ell ha viscut. Sembla que no li agraden els meus escrits i que desitja atacar-me amb el seu comentari, per tant, em vol fer semblar sospitòs no sé de què i parla de l'existència d'un gran misteri, i aquest és que sempre en els meus articles surt la guàrdia civil, com si em volgués delatar a aquesta força armada. Jo li diré que és molt senzill, parl de la guàrdia civil quan ho requereix el fet o la notícia que coment, quan aquest cos ha estat protagonista de qualque eixida. Ah, i segurament quan surten més és a partir de l'1 d'octubre de 2017, tots sabem per què. A la persona que s'amaga darrera el colom li he de dir que no em coneix gens i que aquesta frase que ha escrit és mentida. Ja que segurament durant la meva vida he publicat un milenar d'articles i la guàrdia civil podrà aparèixer a una vintena d'aquests, i això significa que si diu que sempre surten els guàrdies civils, el colom menteix.
Em diu que és tan mallorquí com ho pugui ser jo. I aquí li he d'explicar que mai no he bravejat de ser res, crec que no vaig pèl món, ni en els meus escrits, explicant que som mallorquí. El colom bo diu que ell ho és, i jo només li puc dir que per molts d'anys continuï essent-ho. Em defineix com a catalanista i que ell no ho és. No record haver-me definit com a catalanista, no m'agraden els istes, encara que a vegades són imprescindibles, però en aquest cas li he d'explicar que no som catalanista, en tot cas, català, Crec que també em defineix com esquarterador d'Espanya. Sempre o de fa molts d'anys he afirmat que érem un poble colonitzat i he explicat per què, i que jo defensava que ens alliberàssim d'aquesta colonització, només si ho poble ho volia, si ho poble ho decidia, i consider que ni Espanya, ni els seus comandaments, si no són dictatorials, no poden prohibir que els pobles que conformen l'Estat espanyol puguin decidir el seu futur, i això no té res a veure, amb catalanista, això té a veure amb democràcia. Hi ha democràcia o no n'hi ha? Diu que per tot allà on va només sent parlar en castellà, i d'aquí en treu com a conclusió que els meus ensenyaments, i els dels que eren com jo, no han servit per a res. L'explicació de per què per tot se xerra en castellà és molt més llarga i l'he anada explicant en multitud d'articles, però alguna cosa devem haver fet els ensenyants quan el PP i els “Ce essa” ens acusen constantment d'adoctrinadors com si haguéssim inoculat qualque virus, aquesta vegada sí, catalanista. És aquí que el colomet hauria de demanar-se, per què deu ser?
Després diu que en el seu temps d'estudiant ningú no parlava castellà, com si estigués prohibit. Això és una pura mentida! O una mentida podrida per poder opinar. Des de després de la guerra civil, és a dir, des dels anys 40 del segle XX, en els llocs públics i en molts de privats, sempre s'ha xerrat en castellà majoritàriament. Tots els que sabem alguna cosa, com sembla que vol saber el colom bo, sabem que l'idioma prohibit era el català. Queda desqualificat totalment quan fa aquesta afirmació tan falsa.
A continuació vol ridiculitzar la meva feina d'ensenyament del català i amb una interrogació vol suposar que la feina feta durant els darrers 40 anys no ha servit per res. Una altra mentida, està tan acostumat a dir-ne que no li tremola el pols a l'hora d'escriure'n. Sé perfectament per què ha servit la meva feina i n'estic ben satisfet, però això no lleva que no continuï denunciant tot el que consideri injustícies, per part dels qui les volen infligir.
És l'exemple clar que em va explicar un exalumne que tenia uns 16 anys, quan aquest va recriminar a un amic seu per què canviava de llengua, quan els que xerraven amb ell ho feien en castellà, si entenien el català. Aquell alumne també va contestar que canviava de llengua perquè li venia de gust, perquè xerrava en la llengua que creia oportuna. L'alumne esmentat li va contestar: Fixa't com els castellanoparlants mai no s'equivoquen, només ho fan els que es comporten com tu. Valenta lliçó d'un que havia estat un dels meus alumnes durant uns 5 anys. Ah, i si trobes que estic fracassant i m'he de jubilar, he de dir-te que fa uns quants anys que n'estic, de jubilat.
