El dia 23 d’octubre, a Madrid, s’hi aplegaran organitzacions d’arreu de l’Estat que defensen l’Estat laic decidides a passar a l’ofensiva en entendre que ja n’hi ha prou de regressions quant a la llibertat de consciència. Ja n’hi ha prou que, després de més de trenta anys de Constitució espanyola, ni tan sols estigui garantida l’aconfessionalitat de l’Estat. Ja n’hi ha prou que el govern espanyol i el PSOE ni tan sols tinguin previst de modificar la llei de llibertat religiosa de l’any 1980, malgrat haver-s’hi compromès i haver pactat en seu parlamentària amb Esquerra la presentació del nou projecte de llei a través d’un text redactat conjuntament i sotmès a votació abans de l’estiu.
La modificació de la llei era el mínim que es podia esperar del PSOE. Poca cosa, certament, però almenys es garantia obrir el debat. Les contradiccions ja haguessin determinat posteriorment l’orientació del procés, per evidents i profundes, com ara la negativa dels socialistes a derogar el Concordat de 1953 i els Acords amb la Santa Seu de 1979, la font de tots els privilegis de l’Església catòlica. Obrint el debat legislatiu, doncs, haguéssim pogut plantejar el perquè dels privilegis simbòlics, econòmics i tributaris, el perquè dels avantatges catòlics en matèria d’ensenyament i, evidentment, el perquè les visites de líders religiosos han de ser tractats amb honors i privilegis d’Estat i finançats amb fons públics.
D’aquí la importància de dur al carrer la batalla de la laïcitat, desacomplexadament, per tal d’aturar el tant-me’n-fotisme d’una bona part de la intel•lectualitat i de polítics de l’esquerra (“progres” en altres èpoques menja-capellans), que han renunciat a l’assoliment d’una escola pública laica, tot fent fora les religions del sistema educatiu; que renuncien a exigir als càrrecs públics que deixin d’assistir a activitats religioses representant institucions; que miren cap a una altra banda quan es reclama que les religions s’han d’autofinançar… En definitiva, hostatges dels temps regressius que vivim a Europa, que per no caure en incorreccions polítiques que poguessin expulsar-los de les tertúlies ben pagades o fer-los pagar penyora demoscòpica, han optat per donar suport o executar l’equació que associa normalitat democràtica a regulació de la multiplicitat religiosa.
Doncs, ja en parlarem d’aquí a uns anys (i ho patirem), perquè a mesura que ens anem allunyant de l’Estat laic, guanyen protagonisme les jerarquies de cada religió, la qual cosa comportarà que en l’espai públic hi tingui cada vegada menys cabuda la llibertat de consciència en benefici de les religions.
Per això, ja n’hi ha prou de passivitats. El dia 23 a Madrid i properament a Barcelona, tal com t’he previst d’organitzar Europa Laica arran de la visita del Sant Pare dels catòlics.
