Per primera vegada a la història l’independentisme va guanyar unes eleccions generals a Catalunya. Des dels alts estaments estatals porten anys dient que això és una febrada i pensaven que aplicant-nos l’electroxoc de la repressió ens baixaria la febre. Resulta que no, i resulta, també, que la major part del moviment independentista ja ha assumit que és una cursa de fons. Que no podem renunciar a ser presents a cap institució, que el país se’l defensa a tot arreu i que la nostra lluita no pot descarrilar per la pressa ni per les desavinences.
L’Estat sap que sense un acord amb Catalunya no pot governar-se -almenys no de manera ordenada- I el primer que ho sap és Sánchez. L’hi pot funcionar anar xutant la pilota endavant fins després de les municipals -ho ha estat fent durant 10 mesos- però més d’hora que tard haurà d’asseure’s a negociar de veritat. I això passa per treure del tauler la repressió i establir un diàleg franc i veritablement democràtic per trobar una solució que inclogui a tothom. Els resultats electorals de l’independentisme les passades generals ho avalen més que mai, no van guanyar els del 155 sinó que van guanyar els que aposten per el respecte a les institucions i la llibertat nacional des dels valors republicans i d’esquerres.
Ho hem dit mil vegades però qui més qui menys sap que, o es retorna a la política allò que mai n’hauria d’haver sortit o no hi haurà solució. I l’hi convé a tothom, La repressió ho intoxica tot i no només a nosaltres, també posa en joc davant dels ulls del món la pretesa naturalesa democràtica de l’Estat. Espanya ha d’assumir, també, els seus errors i reconèixer el biaix ideològic emmascarat d’una pretesa separació de poders que mai ha arribat a existir realment.
Si reduïm els últims tres-cents anys d’història de l’Estat espanyol a un sol dia veuríem que hi ha una amnistia a l’esmorzar, una a mig matí, una altra per dinar, per berenar i per sopar. Tot passa per això, per l’aixecament de les causes judicials relacionades amb el procés i l’inici d’un diàleg franc I honest amb disposició a negociar per part de tothom.
El proper 21 de maig veurem una imatge inèdita: presos preventius recollint l’acta de diputat i un dels senadors més votats d’Espanya prometent el càrrec amb permís del jutge que el manté tancat per uns delictes que ningú veu per enlloc. L’embolic jurídicoinstitucional en el que es va ficar l’Estat fa més d’un any és la prova palmària del fracàs de la política a tots els nivells. O es redreça, o es redreça, no hi ha més.
En aquesta campanya que ara comença els partits espanyols intentaran que es parli el menys possible de la repressió acarnissada sobre el Govern legítim de Catalunya, doncs saben que molta gent no entén perquè es manté tancada una gent que només va permetre votar. La intoxicació mediàtica de la caverna té una ascendència enorme però en l’època de la comunicació líquida de les xarxes és difícil tenir-ho tot controlat com abans. Si l’independentisme vol guanyar de veritat cal que abandoni definitivament la màgia, afronti la realitat i assumeixi que des d’ara fins la victòria final caldrà paciència però determinació i, sobretot, cintura.
Aquests dies que algú torna a invocar la via eslovena cal recordar que, com ells mateixos es cuiden de dir a tot arreu, allà hi havia un suport tancat del 90% de la població a la independència. No es tracta de que l’Estat ens ho posés més fàcil si aquí tinguéssim aquest nivell de suport popular, es tracta de qui li estaríem posant molt més difícil nosaltres a ell. Un percentatge alt a favor de la constitució d’una República independent implica, també, una cohesió social imprescindible pel que hagi de venir. És per això que necessitem que els municipis estiguin en mans de l’independentisme republicà el 26M, és per això que maximitzem el nombre d’eurodiputats independentistes. És per això que és imprescindible que l’independentisme d’esquerres, dels valors, governi a tot arreu, demostrem a tothom que som els bons i que la seva causa és la nostra, la del seu benestar i la de les seves necessitats. Sumem més i més persones al projecte. És l’única via per assegurar la victòria.
