L’enèsima retallada a Televisió de Catalunya que ha anunciat el Govern de CiU és la culminació d’un guió escrit de fa mesos. El PP ha estat l’única formació política que ha aplaudit amb entusiasme l’anunci.
No és pas casual. El PP no s’estima gaire ni la llengua, ni la cultura catalanes, tampoc cap més nació que no sigui l’espanyola. Fa uns dies, en plena campanya electoral, Jorge Fernández Díaz (el candidat del PP per Barcelona) demanava suprimir dos canals de TVC. El programa marc dels populars en aquestes eleccions ja parlava explícitament de federar les televisions autonòmiques, agrupant-les totes en una, de manera que, a la pràctica, la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, seria una de les persones que tutelaria TV3.
Però no va ser Fernández Díaz el primer a verbalitzar una retallada a TV3. Uns dies abans havia estat el candidat de CiU, Duran Lleida, qui demanava reduir “i molt” TVC. Més tard, en plena celebració, Duran Lleida tornava a apuntar “hem guanyat (les eleccions) malgrat TV3”
M’agradaria creure que veritablement rere aquesta campanya per minimitzar TV3 només hi ha una política de severa austeritat pressupostària. La realitat no és aquesta. La pugna pel control del sector audiovisual a Catalunya és una de les poderoses raons que expliquen la situació, amb repercussions de tota mena.
A més, hi ha un fet inqüestionable. TVC és l’eina més potent, d’una banda, de cohesió social i lingüística dels catalans i, de l’altra, de projecció amb què compten la llengua, la cultura i la nació catalanes. Quan es vol afeblir TVC no només es juga frívolament amb la vitalitat de la llengua i del país; també es debilita un imaginari nacional en benefici d’un altre: l’espanyol; i de retruc, es posa en risc l’emergent indústria audiovisual catalana que s’ha anat construint a redós de TVC, i que s’ha començat a internacionalitzar.
És evident que, per totes les raons esmentades, ens pertoca defensar TVC amb sang, suor i llàgrimes. Esquerra Republicana està disposada a ajudar el Govern en un moment difícil i allargar la mà per evitar que CiU deixi de prioritzar acords amb el PP. Ara bé, també cal definir prioritats. I afeblir TV3 del bracet del PP ni és una prioritat nacional, ni és inevitable en una política d’ajustos pressupostaris, sobretot si es té en compte que la televisió nacional ja està aplicant un sever ajust pressupostari.
Esquerra té propostes, les ha posat sobre la taula. Esperem que el Govern dels millors les estudiï. Si CiU en vol parlar, hi serem.
