Com es pot ser tant recaragolat ?… O tenir tanta mala baba ?. Aquests dies s’estan llegint manifestacions que ratllen l’obscenitat. Que si una Catalunya independent no s’en sortirà… Que si Catalunya no podria pagar les pensions… Que un a Catalunya independent estaria per baix de Xipre i Malta… o directament insultants i denunciables comentaris de certs comentaristes i mitjans especialitzats en posar llenya al foc o, a la més petita ocasió, deixar anar tota la seva bilis ultra que estan creuant totes les línies vermelles de la decència, fent el seu agost i el caldo de cultiu que agrada i ven a les esferes del partit que te la majoria absoluta al govern central, qui, a la vegada, no mou ni un dit ni diu res per a redreçar aquests camins anti-democràtics, per dir-ho finament.
Totes aquestes expressions van només en una direcció: Fer por, que és la consigna des del govern central a tots els seus coreligionaris per defensar el verdader motiu, que no és altre que no poden prescindir del 20% que representa Catalunya en el PIB estatal. Ara, ja no és només que mai renunciarien per les bones a una colònia conquistada, i posaran totes les travetes inventades i per inventar, i no faran servir l’artilleria pesada perquè en el temps que vivim, i estan on som, tothom ho veuria i quedaria massa clara la única manera de dialogar que sempre han tingut, no convencent si no sometent per la força.
Però la que més em crida la atenció és la pregunta que es fa la presidenta del PP a Catalunya (per a mi no cal dissimular) si, en cas d’independència, se la faria fora. El president de Ciutadans ja va dir anteriorment que a ells ningú els podria treure de casa seva. No és pot ser més antidemocràtic. Aquestes coses, encara que les senti, un personatge públic no les pot dir mai, més que res, perquè està creant una disjuntiva a la gent que no obeeix a res. I menys en un país, civilitzat com el nostre, on, això si que cal que ells expliquin be, s’hauria de sotmetre als resultats de les urnes, de la mateixa manera que, donat el cas, s’hi haurien de sotmetre els qui volen un país independent si les votacions quedessin per restar a España. Així de clar. Marxaria i vindria qui volgués marxar o venir, com sempre s’ha pogut fer a Catalunya, i qui s’hi queda a viure pot seguir sent qui és i pensar com pensa, mentre no faci mal a ningú ni a res, és clar. No cal crear confusió, ni afegir problemes als que ja es tenen, i es tindran en qualsevol cas, encara que, pensant-ho be, és fàcil de comprendre… Alguna cosa han de fer per caldejar l’ambient que va deixar més d’un milió i mig de persones manifestant-se pels carrers de Barcelona sense produir cap aldarull ni incident, amb el que ningú s’hi pugui agafar per utilitzar-ho per rebentar la festa de seny i rauxa que va ser.
Mentre només volem viure, treballar, estalviar, emocionar-nos per les nostres petites coses i gaudir dels nostres paisatges, des de fora, i des de dins la gent que sent aquesta terra com una part d’España, ens creen contínuament motius de disputa i d’enfrontament. L’únic que aconsegueixen amb aquestes actituds és que ja es parli amb tota normalitat d’un tema impensable i fins ara tabú, i que gent de sentiment moderat, a base de sentir, de llegir, de veure, es troben en una postura que pot ser, en circumstàncies normals i racionals mai hi haguessin arribat. Moltes gràcies per l’empenta !.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
