Quina lliçó de democràcia, quina lliçó de coratge, quina lliçó de civisme, quina lliçó de patriotisme que ens ha ofert el poble d’Arenys de Munt. Mai els podré agrair prou aquest matí de somni.
D’aquí a uns anys, quan ja tinguem un País lliure, m’asseuré tranquil•lament sota d’una ombra amable i clouré els ulls per recordar, per mi i per tots els meus que m’hauran precedit en la lluita i no n’hauran pogut assaborir la victòria , aquest dia d’avui en què un poble del Maresme va voler fer Història i va encendre una espurna de llibertat.
Perquè avui hem encès només una espurna. Ara ens cal bufar una mica damunt la metxa per que prengui.
Fem que corri la flama, que una onada de voluntat sobirana arrossegui avall, com la riera d’Arenys, totes les branques mortes i les noses que ens barren el pas a la plena llibertat.
És en els pobles, a les viles, a les ciutats on la democràcia s’exerceix des de la civilitat primària. No seran ni els partits ni les institucions ni els exèrcits ni els grans líders. Serà la voluntat del poble la que ens hi conduirà.
Gràcies, Arenys, per recordar-nos-ho.
