Gràcies… Gràcies perquè si hi hagut un punt fosc que el món pugui veure, aquest no ha estat en cap tram dels més de 450 kms. per on ha transcorregut la Via Catalana.
El President Mas advertia que el món avui estaria molt pendent de nosaltres i ens miraria amb lupa. El món ha vist la mobilització multitudinària, lliure i festiva, exemplar, històrica i amb gent de totes les edats, i ha pogut calibrar el grau cívic del nostre poble. Som així, i estem acostumats a lluitar pacíficament pel que volem i no necessitem actes vandàlics, en justícia delictius, per fer valdre la nostra raó.
A l'arribar a casa, disposats a veure per televisió com havia estat en conjunt, i en detall, el que acabàvem de viure en primera persona i en directe, encara emocionats, ens trobem amb les desagradables imatges de l'assalt a la Delegació de la Generalitat a Madrid amb gasos lacrimògens. Ara, diran que ha estat promogut per una minoria ahillada, però, a temps d'ara, estant només una mica informats, ja podem saber que aquesta “minoria”, i els seus símils, ja està massa extessa. El seus missatge és fer valdre la seva raó, que en principi podria ser respectable, prohibint i obstruint per la força, amb violència i males formes, altres demostracions i expressions a les seves que, en principi, també podrien ser respectables per a ells.
En fi, jo no vull dedicar-hi més temps parlant sobre un fet que per si sol es qualifica. I, com que aquest desagradable, per ser suau i educat, incident no crec que comporti cap condemna, només vull recalcar: Gràcies !. En un mateix reportatge d'actualitat, el món sencer ha pogut contrastar on es volen fer les coses com cal i on es fan com no s'han de fer, i qui podria seguir tenint la porta d'Europa oberta, a part de per altres motius que hi poden haver molt més rellevants.
Gràcies, també, perquè desprès de tanta emoció i companyonia, aquestes imatges m'han fet tocar de peus a terra i m'han recordat que, si no ho canviem, segueixo vivint en el mateix lloc que els que han fet això, que els que no ho condemnaran, que els que dia si i dia també escampen porqueria de nosaltres, que els que vivint on jo visc encara hi trobaran una explicació i no son capaços de veure les injustícies a les que estem sotmesos i en rebem, ells també, les conseqüències.
Tots aquests, i així, no fan més que convèncer cada dia a més gent de que som massa diferents per compartir un mateix replà d'escala, ni, fins i tot, un mateix poble.
