Governen per a les grans fortunes amb molts de vots de treballadors

 
            A l’hora d’explicar com va l’economia de l’Estat espanyol, els membres corresponents del Govern manegen un llenguatge incomprensible i xifres macroeconòmiques, que unides a la demagògia que empren de manera constant i rutinària, són capaços de produir un efecte “placebo” en els seus votants, que encara que siguin incapaços de poder arribar a final de mes i tenguin dificultats per a poder alimentar-se, se senten vertaderament millor, com si fos veritat que s’està acabant la crisi i comença la recuperació. Fins i tot, poden arribar a pensar que el mes que ve els anirà millor, i així van passant els mesos, amb l’esperança de millorar, perquè els governants que varen votar, els han assegurat que s’està acabant el patiment. El que sí es pot assegurar és que aquestes persones que creen aquestes falses esperances no han patit gens ni mica. Han continuat vivint dins l’abundància. Per poc observadors que siguem, això es nota des de lluny. El luxe continua essent el seu company de viatge.
 
            Tant el president Rajoy, com qualsevol vicepresidenta, com el ministre Montoro no s’aturen d’assegurar que l’economia va millor, que els efectes negatius que s’arrossegaven per culpa dels socialistes s’acaben, ja que comença a notar-se la seva feina, la feina del PP. Aquestes frases són una pura, per no dir punyetera, mentida. Fins i tot els països que van molt millor, com França, anuncien polítiques restrictives en els salaris i en les jubilacions. Aquí no ho anuncien, ho practiquen, però ho amaguen. No diuen que la part de veritat dels seus anuncis de millores de l’economia només beneficien les grans fortunes i les grans empreses.
 
            Sabíeu que un informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors assegura que el 2013, les empreses que cotitzen en Borsa varen repartir 8.553 milions de dividends, 7.830 milions dels quals pertanyen a empreses de l’Ibex 35? D’aquí és d’on surten els brots verds dels quals parlen els membres del Govern. Sabíeu que si comparau els guanys de 2013 amb els de 2012, s’ha de dir que aquest any varen tenir un dèficit de 8.802 milions d’euros, i durant el 2013, el superàvit va ser de 25.078 milions?
 
            Segur que qualsevol persona que tengui dos dits de seny pensarà que aquests guanys varen repercutir en els treballadors i que, com a mínim, es varen crear centenars de milers de llocs de treball, cosa que voldria dir que moltes persones varen poder obtenir béns de consum que els estaven prohibits abans, doncs, no; no va passar això, sinó tot el contrari. Centenars de milers de treballadors d’aquestes empreses varen perdre la feina i varen passar a engrossir l’atur. Segons el citat informe de la CNMV, varen perdre el seu treball 120.000 treballadors de les empreses que havien tengut uns guanys de més de 25.000 milions d’euros. Ho diuen això, els governants? No, no ho diuen, sinó tot el contrari. Saben que si el poble ho sabés, perdrien molts de votants. Amaguen el fet que les empreses que varen obtenir tants guanys, varen disminuir les plantilles en quasi un 10%.
 
            Una frase moderada del president del Govern, que no és real, és que quan no es vol comprometre, però vol mantenir de la seva part els seus votants, afirma que “muchos españoles piensan que las cosas no están bien todavía, pero creen que están mejor que antes y que van a estar mejor en el futuro”. Doncs, persones i institucions el desmenteixen. Cáritas, altres ONG i els mateixos informes del Govern confirmen que l’Estat espanyol té un problema molt greu de pobresa infantil. Asseguren que de cada dia hi ha més menors pobres i que pateixen una pobresa més severa que no la que patien fa uns quants anys. Se sap que en aquest moment, l’Estat espanyol és el segon país amb un major índex de pobresa infantil i que només és superat per Romania. Aitor Murciano, director general de Creu Roja Joventut, diu que s’ha duplicat el nombre de nins i nines que són atesos actualment.
 
            En definitiva, s’ha de tenir molt poca vergonya o no se n’ha de tenir gens, de ser capaç de sortir pels mitjans de comunicació i anunciar millores econòmiques, amb la situació de tanta pobresa i misèria que patim. En lloc d’esperar continuar essent votats, el que haurien de fer és dimitir i aconseguir que qualsevol altre govern sigui capaç de repartir millor la riquesa, que n’hi ha, però mal repartida.