Governar atacant el poble estimula la resistència i la defensa

 
            Quan un govern ignora la història del lloc que ha de regir no pot millorar totes les errades que s’han produït en el passat ni pot tenir en compte el llegat de tots els que l’han precedit, que han format el pòsit i els fonaments de l’edifici que s’està construint, però aquest govern sempre podrà aprendre aquesta història i fer les oportunes rectificacions. El conflicte arriba quan un govern coneix la història, però la modifica per complir uns objectius determinats. La canvia perquè vol que el poble desconegui la seva procedència, el seu origen, el seu tarannà, les seves tradicions, els seus costums, la seva cultura, la seva llengua…, és a dir, tot el que forma la personalitat i la identitat d’un poble.
 
            Aquesta invenció de la història és la que hem sofert les persones que vàrem assistir a escola durant el període que governava el dictador general Franco quan ens varen ensenyar que s’havia aconseguit la unitat d’Espanya amb els Reis Catòlics, durant el segle XV, i sense dir res sobre el fet que els castellans varen ser estrangers aquí fins que el 1715, Felip V va abolir el decret d’estrangeria, o intentant fer desaparèixer la teva llengua, la llengua catalana, aquella que els teus padrins desconeixien i no havien parlat mai durant els segles XIX i XX.
 
            Els governants actuals, tant els que governen a les Illes Balears o a la resta dels Països Catalans, com els que governen a Espanya se n’han adonat que amb una migrada democràcia com la que ens han permès tenir, el nostre poble anava recuperant tots els senyals identitaris: recuperava la vertadera història, el llegat sagrat dels avantpassats, la cultura pròpia i diferent de la que ens havien volgut fer creure i la llengua pròpia, especialment a l’Administració i a l’escola, amb la confiança, que quan totes les generacions vives haguessin après la llengua a l’escola o a altres indrets, aquesta restaria normalitzada i el poble tindria la possibilitat de triar el seu futur reconquerint tota la sobirania perduda de manera injusta per la força de les armes. Per això han estudiat quina seria la manera de fer desaparèixer aquest poble amb més de mil anys d’existència i submergir-lo i diluir-lo dins un altre i han descobert que l’ànima del poble, la pàtria d’aquest i de qualsevol poble era la seva llengua i s’han proposat destruir-la, perquè així destruiran el poble. Per això volen desmantellar tot el que s’havia fet a l’escola i a l’Administració. Al primer lloc, desintegrant la societat i creant una profunda divisió, quan es deixi triar la llengua del primer ensenyament, cosa impossible i que provocarà profundes injustícies que patiran sempre els mateixos, i al segon lloc eliminant la necessitat de conèixer la llengua catalana, per accedir a la funció pública.
 
            Aquests són dos cops mortals, un atac despietat d’un govern que governa contra el propi poble o que ho fa per a uns estranys i per a uns desnaturalitzats. I per això el poble s’ha disposat a defensar-se i oferirà una resistència infinita. El poble sap que la lluita serà llarga com ho ha estat ja, però el govern ha de saber que és l’únic responsable del conflicte social que ha posat en marxa a partir de mentides i promeses falses que no té necessitat de complir, com ja ha demostrat en molts casos. A més dels citats atacs, són múltiples els que ha fet contra la llengua, esmentats en altres articles, però també seran múltiples els actes de defensa i resistència del poble. Només n’enumeraré uns quants:
 
–         41 dies de vaga de fam duits a terme per Jubilats per Mallorca, i materialitzats per Jaume Bonet (26 dies) i Tomeu Amengual (16 dies), en què varen coincidir plegats un dia i per això no n’he posats 42. Aquesta vaga de fam ha estat una prova de dignitat, exposant la pròpia salut i vida per mor dels atacs d’un grup polític que ha demostrat tenir molt poca o gens de consciència.
–         La campanya “Enllaçats per la llengua”, que ha duit a terme un grup de professors i professores en català, l’STEI-i, l’OCB i altres organismes i plataformes per la llengua a tots els Països Catalans, que han provocat que escoles i instituts posassin llaços quadribarrats per la llengua, cosa que ha provocat que el conseller d’Educació ordenàs accions tan vergonyoses com enviar treballadors a llevar els llaços, treballadors que no acudien a fer les feines necessàries que requerien els centres d’ensenyament. La defensa del poble i de les escoles va ser multiplicar els llaços per totes bandes i la darrera acció ha estat enllaçar-se per la llengua la diada de Sant Jordi, acció que s’ha estès com una taca d’oli i que serà difícil que s’aturi, perquè continuarà.
–         La campanya “Enllaçats per la paraula serà la propera acció que consisteix a llegir un dia cada setmana a diferents indrets de les Illes Balears durant les 24 hores continuadament, i just una setmana abans de la votació al Parlament de l’eliminació del requisit de conèixer el català als funcionaris, llegir tota la setmana i durant les 24 hores de cada dia. Començarà el primer dia de lectura el divendres, 27 d’abril a les 19 hores i acabarà el dissabte, 28 a la mateixa hora. Us podeu animar a enllaçar-vos per la paraula a qualsevol indret dels Països Catalans.
–         Una vegada que s’hagi aprovat la malifeta contra el poble si no és que hi ha hagut diputats i diputades que hagin tingut consciència, es continuaran les accions fins que no rectifiquin, accions que es pretén que arribin a tots els organismes i tribunals internacionals que sigui possible. Una d’aquestes accions podria ser una vaga indefinida de fam (de dejunis) en cadena, canviant la persona cada dia i moltes altres accions més.
 
Aquest govern ha de saber que quan s’ataca el poble, aquest ofereix resistència, es defensa i contraataca. La pau social l’han destruïda els encarregats de servar-la.