Vaig tenir la desgràcia o la sort de poder llegir un article que es va publicar el 16 de juny al diari El País de Carlos Jiménez Villarejo, titulat “Las trampas del soberanismo”. No sé per què, però a mesura que l’anava llegint, en el meu cervell es girava tot el que deia, perquè em semblava que hauria d’intercanviar els protagonistes, els catalans i els espanyols, Espanya i Catalunya. Quan el vaig haver acabat de llegir vaig pensar que era com si un s’hagués posat un calcetí a l’inrevés, i que no quedava més remei que girar-lo, però quan feia aquesta operació també em vaig adonar que era necessari sargir-lo, perquè tenia foradins, i també li sobrava alguna basta. Em vaig adonar que, sense esser sastre, era una mica difícil, però hi vaig posar voluntat i aquest és el resultat:
“A Madrid i a diferents capitals de província d'Espanya, segons han informat diversos mitjans, “es varen detectar desenes de milers d’infants amb una alimentació deficient”. I també, “segons un estudi d'Unicef l'any passat, la pobresa infantil a Espanya ha anat augmentant sense parar”. És el reflex d'una realitat esgarrifosa. A la qual cal afegir altres dramàtiques realitats, la dels que pateixen des que governa el PP les seves polítiques antisocials, acordades, com la reforma laboral, sense cap aliança i apel·lant només a la seva majoria absoluta. Menors desnodrits, joves en atur, supressió de beques escolars, famílies expulsades dels seus habitatges, malalts que pateixen una autèntica denegació d'assistència sanitària, professionals sanitaris, de l'educació o funcionaris amb sous congelats o en atur, reducció o privatització de serveis públics essencials com la sanitat, és a dir, un poder polític espanyol, que aplica brutalment les polítiques pròpies de la dreta econòmica i europea.
Aquest és el present, i malauradament, el futur immediat. Però el Govern del PP, caracteritzat des dels governs aznaristes per l'absència d'ètica pública i assetjat, com llavors, per la corrupció, tracta d'enganyar i confondre la ciutadania traslladant la responsabilitat d'aquesta situació a aquesta realitat que, simplificant, en diuen Catalunya i els nacionalismes. Com si els ciutadans catalans no estiguessin patint tant o més que els espanyols els efectes de la destrucció de l'estat de benestar. Quan el principal enemic del poble espanyol és el seu propi Govern, el del PP. El Govern del PP està incomplint de forma flagrant els seus deures constitucionals d'impulsar “un ordre econòmic i social just”. Per tant, sense cap excés, es pot dir que és un Govern no només antisocial sinó antidemocràtic. Sobretot, perquè, lluny de deixar que es pregunti o es consulti als ciutadans catalans si estan o no d'acord a continuar essent espoliats per Espanya, o que puguin decidir el seu futur lliurement, cosa que afecta “una digna qualitat de vida “, tracta d'enganyar plantejant qüestions esotèriques sobre una cosa tan vaga i llunyana de l'actual realitat com és el fet que les lleis són anteriors a la voluntat del poble o que amb les lleis es pot impedir que s'exerceixi aquesta voluntat, desentenent-se dels desitjos majoritaris de Catalunya. Sembla que al Govern conservador del PP, destruir qualsevol signe nacionalista és més decisiu que la manca absoluta i immediata dels ciutadans de la facultat de decidir sobre els seus drets fonamentals, com el seu futur i evitar l'espoli… Més que un parany, constitueix una agressió als drets humans del poble català, que es podria denunciar davant els organismes internacionals.
Però la trampa és doble, perquè el Govern del PP sap que en l'actual marc constitucional és possible preguntar a la ciutadania de Catalunya de manera clara i inequívoca… “sobre el seu dret a decidir”. Una consulta al marge de la llei és un acte purament democràtic. Els que ho volen impedir usen una conducta totalment antidemocràtica.
No sabem com serà el demà, però mentrestant, el nostre present, està inundat d'exemples de desgovern, com no tenir diners per als dependents i gastar 5.000 milions d'euros en un AVE deficitari a Alacant, per a poder dir que som els campions en quilòmetres d'AVE, si també ho som en aturats.
A més, en l'actitud del Govern del PP concorre una greu vulneració de regles democràtiques. Davant d'una consulta d'aquesta transcendència, és exigible que el Govern que la vol prohibir guardi una completa neutralitat davant les diferents opcions en joc, la definició de la relació Catalunya-Espanya, per garantir el màxim respecte al procés de decisió dels ciutadans sobre l’opció que, en el seu moment, decidissin prendre. De tal manera que s'asseguràs un equilibri entre les opcions en joc. Res més lluny de la realitat. Ja s'han avançat, i en un exercici d'autocràcia i de menyspreu de la voluntat popular donen per resolt que impediran la consulta, tan llunyana com incerta, per triar democràticament el camí que es vol seguir en el futur. Així ho expressen tots els dirigents, que disposen del control de gairebé tot l'aparell mediàtic, incloses les TV privades, fins a constituir un entramat que vol impedir que es puguin preparar les futures estructures de l'anomenat Estat propi i diferent al de l'Estat espanyol, si el poble ho decideix. Per contra, de quins mitjans disposen els catalans, si arribat el cas, optassin per una Catalunya lliure i desvinculada d'Espanya, amb una autonomia real garantida per una decisió democràtica? Un exemple molt significatiu de l’oposició a la consulta són les empreses i el mateix estat que financen que es creï una opinió en contra de la llibertat de decidir. Es recapten milers i milions d'euros per a impedir que Catalunya pugui arribar a ser independent, són molts els mecenes que hi volen contribuir. S'ha vist amb el cas Bárcenas l'existència d'aquests. No sabem com serà el demà, però mentrestant, el nostre present, està inundat d'exemples de desgovern, com l'AVE d'Alacant o l'aeroport de Castelló o altres AVE que han hagut de ser trets de la circulació.”
