Gibraltar español – capítol número 2018

Que nomenar Josep Borrell ministre d’Exteriors va ser un error si Pedro Sánchez volia encapçalar un govern més dialogant amb Catalunya està claríssim. Amb les seves declaracions provocatives, les seves pel•lícules d’escopinades imaginàries i la seva fèrria oposició a les delegacions catalanes a l’estranger, queda ben palès. Ara bé, és probable que tot i el suposat ‘talante’ de Sánchez, el president d’Espanya volgués controlar de prop el discurs independentista a l’estranger, i què millor que un campió de l’odi irracional a un estat català. Però és clar, Sánchez va cometre un doble error amb Borrell: no només contribueix a allunyar el diàleg, sinó que la suposada rejovenització dels discursos que vol practicar i les mesures suposadament innovadores queden limitades amb la seva figura. Quan fa mesos que el govern socialista semblava conforme amb el Brexit pel que fa a Gibraltar, Borrell es despenjava aquesta setmana dient que no aprovarien el document polític que s’ha de signar aquest diumenge si no s’afegia. Brussel•les i Londres però, tenint en compte els maldecaps reals que suposa fer un Brexit exitós, ja tenen un esborrany i no hi han fet constar el penyal. Potser, però, han pecat d’innocents i han menyspreat el fanatisme del nacionalisme espanyol de sempre amb Gibraltar, sigui del partit que sigui. Borrell fins i tot aquesta setmana ha dit que abans es desmembrarà el Regne Unit que Espanya. Molt bé, fent amics, interferint en el que hauria de ser ‘un afer intern’. En el flanc català, Borrell ha estat uns mesos enfrontant-se a Ernest Maragall. Demà, però, el conseller d’Acció Exterior és rellevat, finalment per Alfred Bosch, mentre que ell intentarà guanyar les municipals de Barcelona del proper maig. Ens esperen mesos apassionants, tant en política local, com nacional i internacional.