A mesura que es tornen a apropar eleccions –les municipals i europees, si no n’hi ha algunes d’avançades–, torna a sorgir l’esgotador debat de sempre: llista unitària, o candidatures separades? Amb el món de Puigdemont i la post-convergència convençuts que n’hi ha d’haver i Esquerra que no en vol sentir a parlar, avui l’eurodiputat Terricabras ha sorprès tothom. Ha suggerit o bé una llista conjunta de les esquerres espanyoles (òbviament sense comptar el PSOE) o bé una que agrupi els partits nacionalistes i independentistes. Tot plegat, un còctel que hauria d’encapçalar Oriol Junqueras, cosa a la qual fins i tot Artadi s’ha mostrat disposada.
Ara bé, Sergi Sabrià de moment ha posat aigua al vi i ha dit que de moment no hi ha novetat en aquest sentit. Però la idea d’una candidatura amb ERC, JxCat/PDeCAT, Bildu, BNG, i fins i tot PNB i la CUP seria tan esgarrifosa per l’establishment espanyol com potent de cara a Europa. De moment, però, no sembla una opció gens realista.
Com tampoc ho és que la Crida de Puigdemont demani als partits independentistes que acceptin la doble militància perquè hi hagi gent que s’apunti al nou moviment tot i ser d’ERC, per exemple. L’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, d’Esquerra, va participar a l’acte de dissabte de la Crida. Una plataforma paraigües que agrupi tot l’independentisme polític seria ideal, però és clar, si qui la promociona és el membre destacat d’una de les forces, s’interpreta, naturalment, com un intent d’opa sobre la resta que difícilment funcionarà. Amb tot, després de la trencadissa de fa unes setmanes, d’una manera o altra hi van havent gestos i intencions que fan pensar de manera optimista de cara a la unitat anhelada i necessitada quan surti la sentència.
