El company Enric Boluda, en el poema Nit, publicat al llibre Trista Joia -editorial Fonoll-, despulla de romanticisme la quotidianitat nocturna i l’obre en canal: Els ulls, els reflectors / dels immigrants escombriaires, / nous gats del segle vint-i-u.
Nous gats del segle vint-i-u. Homes i dones tirats. Treballant de nit i a cor obert per necessitat. Per a nosaltres, per desfer-nos de les sobres del nostre dia. De nit, perquè l’endemà el decorat ens resulti mínimament curiós.
I l’endemà comença una nova cursa desavantatjada. Com sempre. Desfermada. Ningú renuncia als seus luxes assequibles. Ningú renuncia a posar la grapa el més amunt possible. I alguns provaran de satisfer les seves ànsies, cultivades al caldo de la pròpia intimitat, passant per sobre de qui faci falta.
El jutge José María Vázquez Honrubia sortirà de la dutxa, desentelarà el mirall per donar-se la cara, com si el narcisisme fos quelcom genètic. Tornarà a l’habitació -la dona encara dorm. O potser és l’amant-. Obrirà l’armari per combinar camisa i corbata al límit, entre la provocació i el mal gust. Millorarà el nus mentre espera que arribi l’ascensor. Una vegada a dins, pujarà fins al terrat, fins a la vora de l’abisme del terrat. Llavors estendrà la llargària de les seves ales, es deixarà caure a plom i dibuixarà cercles concèntrics mentre fita algú que bé podries ser tu, o bé podria ser jo… Pura carronya per a ell; voltor del segle vint-i-u.
En aquest cas les víctimes són els joves Jaume Roura i Enric Stern, condemnats per injúries a la corona d’Espanya. Ell, jutge de l’Audiència Nacional, impedeix que facin ús del català. En veure que no se’n surt, demana que es formulin preguntes “de sí o no, perquè en tot el territori nacional es diu igual”. No accepta intèrpret. Xuleja d’indulgència recordant que per aquest delicte els correspondrien 15 mesos de presó. I finalment, el vell carronyaire no els devora els òrgans, perquè demà, entre gats i voltors, serà un altre dia.
