Garantia de Països Catalans

L’Estat espanyol ha pensat cada dia, d’ençà de la batalla d’Almansa, en l’existència dels Països Catalans. Aquests pensaments, han anat associats al foment de la seva divisió territorial, anorreament cultural i espoliació econòmica. Tanmateix no és casual que com més avança el poble de Catalunya cap a la seva llibertat, més durs són els atacs a la identitat compartida a les Illes Balears i el País Valencià. Els impediments perquè TV3 es pugui veure passat el riu Sènia, l’eliminació del requisit de català a l’administració illenca o el Decret que prepara el Govern Bauzá per deixar sense efecte la decisió del 93% dels pares perquè els seus fills facin immersió, per posar un parell d’exemples, constitueixen atacs a la identitat catalana. Atacs, tot sigui dit, perpetrats pels que fa dos dies eren els socis preferits de CIU.
 
Esquerra Republicana serà molt clara. Per nosaltres, les futures estructures d’Estat han de garantir que l’Espai Comunicacional català no es limiti a la gàbia autonòmica. Han de permetre que tornem veure IB3 al Principat i que TV3 arribi on hi hagi un catalanoparlant. La Jove Orquestra Simfònica dels Països Catalans, que el govern dels millors ha retallat per complet, ha de tornar a sonar amb joves d’Alcoi, Vic o l’Alger. Hem d’ajudar a que l’Espai Mallorca torni a aixecar la persiana. Les estructures d’Estat han de servir per vetllar perquè la llengua catalana no sigui perseguida a cap indret i perquè canalitzi la globalitat del que som al món.
 
Sense cap mena de dubte, el major favor que pot fer el Principat de Catalunya en relació als altres territoris és assolir la independència. Tenir a tocar un Estat que funciona, que ja no té les seves capacitats segrestades constituirà un exemple, psicològicament demolidor. Però durant aquesta transició nacional, Catalunya ha de reconèixer els seus connacionals de fora de les quatre províncies, tant de manera individual com col·lectiva. A més, ha d’articular els mecanismes que possibilitin en un futur aquesta confluència mitjançant eines de cooperació comunes de caire polític, econòmic, social i cultural.
 
La nostra dimensió nacional no serà la rèplica del que és una Comunitat Autònoma perquè a més de la identitat cultural, està en joc la pròpia capacitat.  Enguany igual que l’any passat, el Principat, el País Valencià i les Illes Balears queden a la cua de la inversió de l’Estat. Rebrem per capita entre quatre i nou vegades menys que els territoris receptors de la nostra solidaritat. Aquesta àrea es troba estretament entrellaçada econòmicament, ja que quant a procedència i destinació de mercaderies els Països Catalans són entre ells els principals clients. Catalunya exporta el 21% del total el que produeix al País Valencià i les Balears i importa un 18’5% d’aquests territoris. Catalunya exporta molt internacionalment però el que vehicula l’eix mediterrani al món, gairebé triplica aquesta exportació. Per aquest motiu podem dir que ens trobem davant una regió integrada i que es fa imprescindible la cooperació mitjançant la especialització de les nostres infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com la definició i adequació del nostre mapa viari i ferroviari. Una Catalunya independent haurà d’impulsar i negociar amb l’Estat Espanyol i l'Estat Francès Òrgans Comuns de Relació Transfronterers amb aquests territoris, no només es tracta de “cosir” la nació, també de dimensionar amb força tota la potencialitat econòmica.