‘Primer ells t’ignoren, després ells se’n riuen de tu, després ells et combaten, després tu guanyes.’ Així resumia Gandhi les fases dels oposats al canvi, llavors la independència de l’Índia i ara la independència de Catalunya. Francesc-Marc Álvaro, habitualment en la primera fase, no s’està d’incursions en les segona i tercera, i al seu article del Elsingulardigital.cat de 30 de març supera el límit de la decència, quan m’acusa de voler matar persones per raons polítiques:
‘Uriel, quin gran estadista fóra, si tingués a les mans aquell estri que batejà el doctor Guillotin! Me’l puc imaginar (tal vegada situat entre López Bofill i López Tena) decidint la sort dels desafectes a la causa amb la mateixa clarividència amb la qual avui es carrega –com si res- l’autoritat del govern democràtic de Catalunya.’
Molts han estat els assassinats per ‘desafectes a la causa’ al llarg de les dictadures anarquista, comunista i feixista que ha patit Catalunya, alguns al propi diari on Álvaro hi treballa. Llur memòria mereix el respecte de no acusar ningú sense proves d’assassí polític, amb l’únic fonament dels ‘me’l puc imaginar’ i ‘tal vegada’ que frívolament empra Álvaro, front a qui entaulo una acció de jactància: exhibeixi, sr. Álvaro, les paraules, accions, o allò que li plagui que no sigui la seva imaginació, d’on resulti que jo he propugnat l’assassinat, per guillotina o no, dels ‘desafectes a la causa’, qualsevulla que aquesta sigui. Si no les té, sr. Álvaro, demani perdó i calli per sempre.
Article publicat a El Singular Digital el 31 de març de 2009
