Soc funcionari de l’administració de l’estat espanyol a Catalunya. El nostre col·lectiu el formem de l’ordre de 25000 treballadors, entre personal funcionarial, interí i laboral. La majoria de nosaltres no tenim por de les repercussions del procés que ha endegat la majoria de ciutadans de Catalunya cap a la plena sobirania. Creiem i desitgem que ens beneficiarà assolir la independència.
Però corren opinions, a voltes malintencionades, que afirmen que el nou Govern de la Catalunya independent no ens voldrà, que si el govern espanyol no ens deixarà canviar d’administració i serem distribuïts per la península. O, pitjor encara, que ens quedarem sense feina. Que perdrem drets adquirits. I un llarg etcètera. Tot dirigit a afeblir el suport en un àmbit que, ja de per si, genera certes hostilitats, rebutjos i antipaties.
Per als mitjans de comunicació sembla que no existim. Quan a Catalunya es parla de funcionaris, sempre es fa referència als empleats de la Generalitat, de les Diputacions, dels ajuntaments, mestres, metges, bombers,…. Però considerem que som un col·lectiu prou nombrós i prou variat com per què se’ns tingui en compte. Som al voltant del 10% dels treballadors públics del país, repartits en organismes tan variats com la Delegació del Govern, Agència Tributaria, Administració de la Seguretat Social, Delegacions Ministerials, Servei Públic d’Ocupació, Correus, RTVE, etc.
Tenim en comú que som essencials per al bon funcionament de tot estat. El nostre bagatge professional tampoc no cal menystenir-lo, perquè acumulem anys d’experiència en diferents sectors públics. Sectors que hauran d’existir en la nova administració catalana, i nosaltres, sabrem fer funcionar, i de fet ja ho fem.
La tendència actual els nostres llocs de treball és deixar a banda el debat per a no discutir, per no ferir susceptibilitats, per mantenir el bon rotllo, i altres arguments d’immobilisme. Però molts de nosaltres entenem que això afavoreix als qui pretenen continuar amb el estatus imperant. No en debades, les forces contràries a la independència, no volen el dret a decidir per què això representa debat i la possibilitat de perdre. Ens cal potenciar el debat al nostre àmbit (serè, rigorós, respectuós..) sobre el nostre futur.
El proper 9 de novembre molts de nosaltres tenim el vot decidit. Per millorar els nostre futur professional i els de tots els nostres conciutadans votarem sí,sí.
Cordialment, Josep Manel Fernández. Funcionari de la Administració de l’Estat a Catalunya.
